De truites i ous

Tots volem que ens estimin. Vaja, així d'entrada, gosaria dir que aquesta és una afirmació incontrovertible.

Però també es dóna el cas que no es poden fer truites sense trencar els ous. Una altra afirmació que em sembla fora de discussió.

I també hi ha els ulls de poll, és clar. Trepitjar-los és inevitable? Aquí ja no sé si me les hec amb un universal o si el funambulisme és una alternativa plausible per esquivar contactes potencialment dolorosos.

Em palpo l'esquena i no em sé trobar les ales. El mirall no em retopa cap aurèola i si miro cap avall no hi veig cap núvol de cotó fluix. Però tampoc no em segueix cap cua i em sembla que em podria posar un barret sense enfarfecs cornis.

Hauré finalment d'assumir la meva condició simplement humana?

Quin terrible desconcert!