Vingui per on vingui...

...que el bonjesús ens doni paciència i nostrossinyor ens faci forts.

2018

Sigues propici per a qui ha fet el bé

però implacable amb qui ha escampat el mal.

I si resulta

que el 2018 ve per l'esquerra?

Nadal 2017

Bufffffff...

Estic ictèric

Goya 2017

EL SUEÑO DE LA RAZÓN

PRODUCE MONSTRUOS

Equilibris

Màrius Torres

VARIACIONS

sobre un tema de Händel

                                          Les mans càlides i llargues

                                          arrenquen del clavecí

                                          velles tonades amargues

                                          d'esquelet de violí.

                                          Les mans rellisquen, serenes,

                                          amb la mecànica justa

                                          dels dits morts que passen denes

                                          d'un vell rosari de fusta.

                                                                                                                  Octubre de 1933

Au, vés!

M'hauria agradat dibuixar un basilisc, però em temo que m'ha sortit un pèl massa simpàtic a desgrat de la mena de calavera que li he plantificat enmig del pit. I per acabar-ho d'adobar, va i li clavo aquesta mena de plomall amb una certa aspiració d'arc de Sant Martí. 

Ves què li hem de fer si els montres que fabriquem se'ns assemblen massa i si a mesura que em faig vell m'estovo més, tot se'm fa més suau.

I és que, al capdavall, bé m'està el que va escriure en Ramon:

De suavetat

Suavetat és virtut filla de caritat, nada en paciència e humilitat.

Suavetat fa los hòmens forts, suaus, car aquells lliga amb caritat e paciència e humilitat; e per açò se lleixen menar als hòmens ergullosos, cruels e impacients amb la llur volentat, en tant que amb llur humilitat vencen l'ergull d'aquells; e, amb paciència, la ira d'aquells; e, amb caritat, la llur crueltat, en tant que ells domden amb la llur semblança. E a ço dóna eximpli lo lleó, qui és mans e suau a les bèsties petites qui usen amb ell de suavetat contra ergull  e contra ira, e amb ell han semblança en volentat.

O no?

Empès pel groc

Sempre és bo escoltar qui hi veu a ulls clucs.

I és per això que deixant de banda l'atzar he demanat al groc que decidís:

He hagut, però, de forçar la tria. Torres, Rilke, Kavafis?

No sé si l'he encertat, però me n'he anat de cara al grec.

 I aquí sí que he confiat de nou en la ventura, que m'ha guiat fins la pàgina 27.

Cosa que té la seva gràcia. O no...

                TROIANS

Són els nostres, esforços de desventurats,
són els nostres esforços com els dels Troians.
Així que una mica d'èxit ens arriba,
així que ens redrecem una mica,
ja comencem a tenir coratge i belles esperances.

Però sempre surt alguna cosa que ens detura.
Aquil·les al fossat es dreça davant nostre
i a grans crits ens intimida.

Són els nostres esforços com els dels Troians.
Creiem ardits que amb decisió i audàcia
canviarem l'animositat de la fortuna
i restem a fora per tal de combatre.

Mes quan arriba el moment crític,
la decisió i l'audàcia ens abandonen;
la nostra ànima es torba, es paralitza;
i correm tot al llarg de les muralles
cercant la nostra salvació en la fuga.

No obstant és certa la nostra caiguda.
A dalt, als murs, ja s'inicia el plany.
Els records i els sentiments dels nostra dies ploren.
Amargament Príam i Hècuba ploren per nosaltres.

Escletxa

Fa tant de temps que no obro aquesta finestra que tot em diu que està més bé tancada. Hi ha, però, alguna cosa que em suggereix que puc deixar-hi una escletxa. No crec que hi entri el sol, són temps de fosca. (Anava a escriure de tenebra, però em reté un cert pudor.)

Sort que sempre tindré algun llibre per obrir a l'atzar i trobar-hi una resposta plausible:

Ay del hombre al que sitia el recuerdo
el recuerdo de las interminables noches
que repiten la pesadilla
la pesadilla atroz de vivir,
de vivir sin sueño, y sin arrimo
seduciendo a Dios, a Cordelia
con el aroma atroz de mi destino
porque huele mal la vida
huele y el mal es cierto
y la poesía
es la única verdad de la pesadilla.

Panero es sempre un ressò. Un refugi. Inhòspit, com han de ser els refugis.

Exacte

Urnes

Síííííííííííííí!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

Ai, l'avi Florenci...

No, si encara haurem d'acabar entenent les previsions pecuniàries de l'avi Florenci....

Ves qui ens ho havia de dir.

Roda el món...

ROMANCE DE LA GUARDIA 

CIVIL ESPAÑOLA

Los caballos negros son.

Las herraduras son negras.

Sobre las capas relucen

manchas de tinta y de cera.

Tienen, por eso no lloran,

de plomo las calaveras.

Con el alma de charol

vienen por la carretera.

Jorobados y nocturnos,

por donde animan ordenan

silencios de goma oscura

y miedos de fina arena.

Pasan, si quieren pasar,

y ocultan en la cabeza

una vaga astronomía

de pistolas inconcretas.

I que consti: quan llegeixi aquest poema des de l'altra banda de la frontera, em seguiré traient el barret i fent les genuflexions que fan al cas.

Que no s'ha de confondre "el culo con las témporas", que deia aquell.

De vehicles i acudits arnats

El problema de la Iseta (deien) és que si topaves de cara es podia donar el cas que ja no en sorties, cosa que no deixava de ser empipadora ateses les dimensions d'aquest ou amb aspiracions de vehicle.

El problema de l'Iceta (tinc per mi) és que topi amb el que topi no s'immuta. Haig de pensar que deu ser pel gruix de les galtes que gasta i la consistència pètria que deuen tenir. De ciment armat, vaja.

Jo, que sóc vell i de memòria selectiva, li recomanaria que en tot cas no fes com el de l'acudit, que per evitar la terminació nefanda canviava el topònim Anoeta per Ano del Caudillo.

I és que "Ic del Caudillo" sonaria literalment horrible.

Com determinades actituds polítiques, d'altra banda.

Declinem, declinem, que el món s'acaba

(*)

Rosa rosa rosam

Rosae rosae rosa

Rosae rosae rosas

Rosarum rosis rosis

C'est le plus vieux tango du monde

Celui que les têtes blondes

Anonnent comme une ronde

En apprenant leur latin

C'est le tango du collège

Qui prend les rêves au piège

Et dont il est sacrilège

De ne pas sortir malin

C'est le tango des bons pères

Qui surveillent l'oeil sévère

Les Jules et les Prosper

Qui seront la France de demain

(*)

C'est le tango des forts en thème

Boutonneux jusqu'à l'extrême

Et qui recouvrent de laine

Leur coeur qui est déjà froid

C'est le tango des forts en rien

Qui déclinent de chagrin

Et qui seront pharmaciens

Parce que papa ne l'était pas

C'est le temps où j'étais dernier

Car ce tango rosa rosae

J'inclinais à lui préférer

Déjà ma cousine Rosa

(*)

C'est le tango des promenades

Deux par seul sous les arcades

Cerclés de corbeaux et d'alcades

Qui nous protégeaient des pourquoi

C'est le tango de la pluie sur la cour

Le miroir d'une flaque sans amour

Qui m'a fait comprendre un beau jour

Que je ne serai pas Vasco de Gama

Mais c'est le tango du temps béni

Où pour un baiser trop petit

Dans la clairière d'un jeudi

A rosi cousine Rosa

(*)

C'est le tango du temps des zéros

J'en avais tant des minces des gros

Que j'en faisais des tunnels pour Charlot

Des auréoles pour Saint François

C'est le tango des récompenses

Qui allaient à ceux qui ont de la chance

D'apprendre dès leur enfance

Tout ce qui ne leur servira pas

Mais c'est le tango que l'on regrette

Une fois que le temps s'achète

Et que l'on s'aperçoit tout bête

Qu'il y a des épines aux Rosa

El Dia del Caudillo

Mira que són rarus aquests indepes que convoquen el referèndum l'1 d'otcubre:

"el 1 de octubre sería conmemorado oficialmente todos los años como el día de la «Exaltación de Franco a la Jefatura del Estado» o simplemente como «Día del Caudillo»"

Que ho diu la wikipèdia, òsties!!!!

Una torre amb aspiracions

Sembla ser que vol passar 

d'Agència Catalana del Supositori a 

Agència Europea del Medicament.

Acabaré creient en la predestinació.

Mal que mal, em quedo amb la de dalt

Quien con momias se acuesta...

MÒMIA X MÒMIA

MÒMIA AL QUADRAT

aimarededéusinyor......

21 de març

Potser diria el vent,

o els arbres i les cases.

M'aturaria al carrer

i a les places,

i sabria el so de l'aire

i l'alè de l'ombra.

Potser diria el vent

i em repondria l'alba.

El telégrafo, les boles de foc i la Comuna de París

El dilluns 27 de març del 1871, "El telégrafo: diario de avisos, noticias y decretos" publicava aquesta gasetilla:

"Dicen de Burdeos que el viernes por la noche se descubrió en el horizonte, de Norte a Sur, un cuerpo luminoso de 50 centímetros de diámetro que arrojaba llamas de su centro, y chispas, que extendiéndose hacia un lado, formaban una larga cola. Se movía el cuerpo con mucha lentitud, y era tal la intensidad de su foco luminoso que se oía como el chisporroteo de un cohete. Llegado al sur, el foco se extinguió, después de producir una fuerte detonación, quedando en el cielo, en la dirección que seguía, un rastro luminoso, que se amortiguó poco a poco, durando próximamente 20 minutos. El observador refiere que jamás se ha visto una cosa parecida y que fue el espectáculo verdaderamente sorprendente."

Com és evident aquesta notícia no tindria cap interès per a mi (i estic segur que tampoc per a vosaltres, amables lectors, que com jo mateix sou gent poc donada a fabulacions i banalitats) si no fos per les evidents implicacions que té en els fets  que sacsejaren París aquell any 1871.

Deixo doncs aquesta informació a disposició de qualsevol historiador i/o revolucionari que vulgui tirar endavant una línia d'investigació que connecti La Comuna amb alguna hipotètica intervenció extraterreste.

Espero frisós les vostres notícies.

Comuns i...

Si fos llord (que no ho sóc) diria que estic que no cago d'ençà que he sabut que la senyora alcaldessa de Barcelona ha registrat el nom de "Comuns" per al nou partit polític que treu el nas a l'horitzó.

Confio que sigui el principi de la fi d'aquest maleït llenguatge políticament correcte (nens i nenes, nyors i nyores, ciutadans i ciutadanes, dilluns i dillunses, pilots i pilotes i anar fent).

Perqué si el nom registrat es concreta, què haurem de dir: 

Comuns i .... comunes?

Ce n'est pas possible, mon dieu de la France!!!!!