Vuit del tres

Peix

 A la meva peixera el repertori és variat, fins i tot hi neda algun peix. I per compensar la grisor del xuclabunyols de l'últim dia he pescat (o repescat, que la memòria ja em flaqueja) aquest exemplar de Merlucius bigarratus amb la modesta pretensió que us esbargeixi la pupil·la.

De res.

Muses

 de forma evidentment maldestra he mirat de representar aquell moment d'inspiració que fa néixer en el cervellet de què disposo alguna mena de disbarat que, arribat el cas, pugui creure oportú exposar en aquest desert que ara trepitgem

potser en algun moment vaig gosar esperar alguna musa desvagada

ara, pel que es veu, m'he de conformar amb aquesta mena de barrinador que havent abandonat la palmera ve a xuclar alguna menja més esponjosa

des del seu punt de vista, és clar

pel que fa a mi, els cervells, si no són en bunyol (jo diria que és una bella tautologia) no me'ls empasso

laus deo

Cap d'any

 

Amb l'alegria i la bona cara que es mereix, enterrem aquest 2022 i calcem-nos, que el 2023 ja treu el nas. Que us sigui lleu.

Txutxe

 La foto té mala hòstia però també gràcia. La publica l'Avui del 27/11/2022. Però em deixa el rau-rau de la incògnita: Va saltar i remenar la cua quan li va donar la llaminadura?

Crisi d'identitat

 Soc aquí per demanar-vos ajut. I consell. Perquè no sé qui soc. Breu, estic patint una crisi d'identitat.

Si res no li escau, posa-li blau. 

 

 Si res ni li escau, posa-li blau. Ja heu vist que ho he intentat, però no me n´he sortit. Per això m'he passat al verd: verd, on l'amor es perd.

Retorno als orígens, ves què hi hem de fer. 

Així vaig néixer i així he de morir. 

Que qui perd els orígens, perd la identitat. 

I per molt camaleó que et fingeixis, mai no passaràs de ser un projecte d'elefant.

Mig borni i camacurt.

Però feliç, íntimament i discretament feliç.

I sí, ho sento, com una llombriç.

I que el bon Fabra m'ho perdoni.

L´únic disney suportable