diumenge, 5 de desembre de 2021

De ple en el set


ESCOLTO LA SECRETA...

Escolto la secreta

harmonia de l'aire

i l'ardor que tremola

d'unes grans aigües lliures.


Ales i danses! Déus

que ara passen i canten

altes músiques! Llum

dels ulls sagrats i verges!


Estic sol en aquestes

ombres i sento caure

ones de sang, enmig

d'una alba trista i aspra.


Paraules que vénen del 36. Escrites a Barcelona. I que porto al meu cementiri particular en un homenatge al poeta. Us en podria dir el nom, el com i fins i tot el perquè. 

Però ho deixaré a la vostra discreció, a la vostra curiositat o a la vostra galvana.

Si no sou llegits, encomaneu-vos a Sant Google.

Si sou honestos, llegiu.

Si el coneixeu, oferiu-li els vostres respectes.

Des del set us n'estaré reconegut.

dissabte, 27 de novembre de 2021

A un del set


Com era més que previsible no m'he sabut estar de temptar la sort abans d'hora. 

I a l'altra banda del forat -petit o gran, tant és- només m'hi esperava un mirall. 

I el que hi he vist no m'ha agradat.

Per sort, ara que ja no hi soc el mirall ha tornat a emmudir.

No seré pas jo qui li insufli el verb.

El silenci sempre serà la més aquietadora de les carícies.


dilluns, 22 de novembre de 2021

A sis de set


 Rebo aquest missatge del meu cuc emissari.

Estic inquiet.

No sé quin forat em correspon.

diumenge, 14 de novembre de 2021

Forat de cuc


 A catorze dies vista d'assolir el set m'han vingut ganes d'anar a un altre univers. 

Per una simple qüestió de logística he comprès que necessitava un forat de cuc.

Com que no l'acabava de trobar, he optat per convocar un cuc i encarregar-li que el busqui.

Si se'n surt, seguiran notícies.

divendres, 29 d’octubre de 2021

Tria i remena

 Tant si ets de castanya com d'allouín segur que t'escauen les fantasmes:




Bon profit!

dimarts, 7 de setembre de 2021

Selfies

La veritat és que no sóc massa de selfies, més que res perquè tinc la certesa que quan em van tombar a les oposicions de fotogènia van prendre una decisió justa, precisa, equitativa i saludable.

No se m'amaga que això que dic contradiu que una imatge meva de mi mateix encapçali aquest blog que fa anys que s'arrossega i que -no se m'amaga pas, ans al contrari- llangueix sense aturador des del 2005.

Pot servir-me d'excusa que disset anys enrere era prou eixelebrat per exhibir-me, ni que fos de forma prou inintel·ligible, acompanyant la divisa que vaig robar al senyor Espriu i la frase que vaig demanar en préstec a l'albardà que m'enamora.

Pecats de joventut, podria dir, si no fos un oxímoron en algú com jo que ja va néixer vell i que per comptes de bressol s'adormia en un taüt.

Però ve el temps que tot roda i arriba a una bona fi i fa uns dies, remant entre les imatges que convocava el bonic sintagma "dansa de la mort", em vaig topar amb els amens gravats que us ofereixo.

Ho faig amb un cert pudor. I més després de comprovar, mirall en mà, que qui va servir de model a l'artista morbós no podia ser altre que el meu bessó que em va precedir alguns segles.

Cap per amunt:


O cap per avall:


O fent bonic parella:



 

Fruïu doncs de tan belles imatges i que tingueu motiu per a una greu reflexió que us acosti, com el rellotge, a una bona mort.

dimecres, 1 de setembre de 2021

Dedicat als tifes


 Quan vaig cometre l'error d'obir-me una finestra a Instagram, no vaig saber preveure que hauria de suportar la irrupció d'instantànies de plats de diversa índole i consideració. 

No puc acabar d'entendre que hi hagi gent que suposi que ningú pugui tenir interès a contemplar les menges que ingereixen. Descartada aquesta motivació, no em queda altra alternativa que assumir que l'objectiu és presumir de... De què? De refistolats? De tenir bon païdor? De ser uns perfectes imbècils?

D'aquesta mena de gents, a casa meva sempre se n'ha dit "que fan el tifa". 

I és per això, que en honor d'aquesta mena de fauna que pul·lula per les xarxes us ofereixo el que seria el meu àpat ideal.

Excuso dir-vos qui posaria a la cassola. No voldria que us poguéssiu sentir al·ludits.