dimecres, 28 d’abril del 2021

I seguit


 I punt, i punt... 

Anem a veure, que ja em tens una mica tip de tanta poca-solta. Quatre o cinc dies comptats que fas veure que publiques el que hauríem de considerar parides de via estreta i ja et deus pensar que ets, pel cap baix, el geni de la llàntia.

De la llàntia, potser sí, però no de la que freguen als contes per fer sortir el geni, sinó de la que et condecora perquè et tremola el pols i la cullera t'obsequia amb uns amens esquitxos que ja et deuen haver portat al nivell de mariscal.

Però no hi fas res, estic disposat encara a tenir paciència amb tu. Embruta tantes pantalles com vulguis que me les empassaré com tantes altres píndoles amargants que m'he tirat coll avall. 

Al capdavall, mai ens podràs arrossegar a tanta misèria com ens enfanguen, dia rere dia, les notícies de l'actualitat.

dimarts, 27 d’abril del 2021

Hipotètic epitafi



...i punt.
 

Cansament


 En tinc el pap ple i no sóc una gallina.

diumenge, 25 d’abril del 2021

Naufragi

 

Quan va saber que l'última rata  els havia abandonat va saltar del vaixell amb una gran pena per tots els mariners i viatgers que s'hi quedaven.

dissabte, 24 d’abril del 2021

Justícia


 De tant espiar pel forat del pany hi ha caigut i ha mort trinxat per mecanismes inclements.

divendres, 23 d’abril del 2021

Recompte


 Va deixar la feina de comptable quan va perdre dos dits en un accident.

dijous, 22 d’abril del 2021

Conte


 Va matar el Senyor Marquès perquè n'era el majordom i li calia ser conseqüent. 

divendres, 9 d’abril del 2021

Mandres


Com que de natural em pot la galvana, he decidit que ja no pinto més. Regiro racons més o menys polsosos i miro de trobar algun ninotet que estigui disposat a passar algunes hores a l'aparador.

Els qui ara us miren (conques buides, naturalment, no fos cas que...) arrosseguen tanta pols que he estat a punt d'admetre'ls a la meva cripta. Però comptat i debatut he pensat que fóra millor airejar-los que no tenir-los tancats per qui sap lo temps.

Perquè he vingut a pensar que en aquestes hores de desori pandèmic, quan la rifa del vaccí cotitza ben alt i on fins els més ignars poden dir la seva, jo crec que no hi ha més solució digna que mirar-se al mirall de l'únic futur cert i creuar els dits perquè no tingui massa pressa a arribar.

I si arriba, que sigui amb tot de colorets.