I punt, i punt...
Anem a veure, que ja em tens una mica tip de tanta poca-solta. Quatre o cinc dies comptats que fas veure que publiques el que hauríem de considerar parides de via estreta i ja et deus pensar que ets, pel cap baix, el geni de la llàntia.
De la llàntia, potser sí, però no de la que freguen als contes per fer sortir el geni, sinó de la que et condecora perquè et tremola el pols i la cullera t'obsequia amb uns amens esquitxos que ja et deuen haver portat al nivell de mariscal.
Però no hi fas res, estic disposat encara a tenir paciència amb tu. Embruta tantes pantalles com vulguis que me les empassaré com tantes altres píndoles amargants que m'he tirat coll avall.
Al capdavall, mai ens podràs arrossegar a tanta misèria com ens enfanguen, dia rere dia, les notícies de l'actualitat.