dimarts, 26 de febrer del 2008

Intriga

La gràcia dels miralls rau en la duplicació. Si els encares amb la precisió adequada, pots obtenir fin i tot un plus de multitud i una ficció d'infinitud.

Conserven, evidentment, la discreció de no revelar-nos què s'hi veu quan no hi som davant i la bondat de retopar-nos només el que hi volem veure.

Potser és per totes aquestes coses que els tinc una certa devoció.

En les meves devocions sóc certament mesurat, llevat d'una que no és lloc ni moment de proclamar.

Per cert, que de tots els interrogants que em suscita la imatge no és el menor poder apreciar la qualitat de les pintures que adornen el vestidor de la senyoreta.

Tinc per cert que ens il·lustrarien sobre els mars interiors per on naveguen els seus pensaments.

O navegaven, és clar, perquè a hores d'ara els seus encants són pols i els seus pensaments, cendra.

Com ha de ser.

dissabte, 9 de febrer del 2008

Itinerari

La poesia pot ser moltes coses: interpretació del món, eina de coneixement, camí d'introspecció, possibilitat de gaudi, instant de retrobament... Què sé jo, que no sé res?

Però no cal saber gran cosa per reconèixer un poema o un poeta. La simple voluntat de llegir-lo, potser:

DESEMBRE DEL 1903

I si del meu amor no puc parlar -
si no dic res dels teus cabells, dels ulls, dels
llavis;
amb tot, la teva cara, que guardo dins l'ànima,
el so de la veu teva, que guardo en el cervell,
els dies de setembre que ocupen els meus somnis,
m'emmotllen i matisen les frases, les paraules,
sigui quin sigui el tema, el pensament que
expresso.

Això va escriure Cavafis el gener de 19o4, Joan Ferraté ho va traduir el 1975 i jo ho copio el febrer del 2008.

Un dels molts itineraris possibles.

dimarts, 5 de febrer del 2008

En Jaume (contribució)

Sembla ser que fa 800 anys. Que sí, que fa 800 anys. Celebrem-ho.

Jo, que sordejo, acabo de descobrir llegint els papers que no va néixer "en un paller" sinó a Montpeller.

Estic que no hi cabo. I ho volia compartir, no fos cas que hi hagués algú que, com jo, hagués fonamentat tota la seva baixa autoestima patriòtica deduint que la molta llana al clatell que gastem els catalans derivava de la poca categoria del bressol reial i de la inevitable associació dels orígens del monarca amb això dels masos, la palla i el bestiar.

Ja ho deia, aquell, que no es volia morir: sempre se n'aprèn una de nova!

Noblesse oblige



Portada per un rampell d'una excessiva benevolència una dama de blau (http://thesilverbluesea.blogspot.com/) ha tingut la desmesura d'assignar una distinció a aquest pobre geperut.

No li ho discutiré. Els designis del senyor són inescrutables i en matèria de judicis -com en tantes altres coses- acato, no qüestiono.

Agraeixo, això sí el gest. I m'aplico a satisfer les condicions que se m'indiquen, és clar que fins al llindar de les meves més que discretes posssibilitats. També en això, com en tantes altres coses, opto per ser terminal.


Aquest premi ha estat creat per Eseya http://arteypico.blogspot.com/
Les regles del premi són les següents:
- Cal triar cinc blocs que es consideri que són mereixedors d'aquest premi per la seva creativitat, disseny, material interessant i aportació a la comunitat bloguera, sense tenir en compte el seu idioma el seu idioma.
- Cada premi atorgat ha de tenir el nom del seu autor/a i l'enllaç al seu bloc per tal que tots el puguin visitar.
- Cada premiat ha d'exhibir el premi i col·locar el nom i enllaç al bloc de la persona que li ha atorgat el premi.
- Premiat i premiador han d'exhibir l'enllaç d'Arte y pico per tal que tots sàpiguen l'origen d'aquest premi.
- Exhibir aquestes regles.

dissabte, 2 de febrer del 2008

literraturres

no sóc excessivament devot de Brossa, per bé que la seva fidelitat a la truita a la francesa sempre me l'ha fet simpàtic i també puc acreditar que sec en un balancí

estic fins al capdamunt de dalt de tot d'Espanya

sóc, en última instància, un apàtrida amb carnet d'identitat mentider

per això m'ha pres de repescar un poema del poeta que feia poesia poètica

per constatar que els anys no passen

visca la conferència episcopal

i visca la mare que els va parir