dimarts, 30 d’agost del 2016

Brutal


Segons que sembla, el RACC no dóna massa crèdit al coeficient dels qui s'hagin de refiar dels seus consells:
Por eso, en el RACC te explicamos qué debes hacer si te has quedado “fuera de casa”.
  1. Si alguien de tu familia, vecinos o amigos tiene copia, suele ser la solución más fácil. Llámale y quedad para pasar a recogerlas.
  2. Si no es el caso, llama a tu seguro del hogar. Puede ser que cubra esta contingencia. Rápidamente vendrán y te abrirán la puerta.
  3. Si nadie tiene copia de las llaves y tu seguro no cubre el cerrajero, seguro que alguien te dirá que trates de abrir con una radiografía o una tarjeta de crédito o que saltes por el balcón. Como lo más probable es que no tengas radiografías a mano, no es nada fácil abrir con una tarjeta y no vale la pena el riesgo de lastimarte, lo mejor será llamar a un cerrajero.
Jo, per si de cas, no surto mai de casa sense un obrellaunes a la butxaca.

dimecres, 24 d’agost del 2016

divendres, 19 d’agost del 2016

diumenge, 14 d’agost del 2016

Calia?


dissabte, 13 d’agost del 2016

Orient



Per molts noms que li pengin, jo en diré sempre la Plaça Orient

I és que -qui sap- dec tenir una certa tirada per Turquia

Una llunyana veu em crida
a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de capvespre
i remotes músiques tristes.
Per les catifes setinades,
vàrem sentir cantar unes dones
i ens fugàrem entre les armes
-or i blau i vellut vermellíssim.
Entre el cel i les fulles, les fulles
deliraven de llum i peresa.
Cap a l'arc de les roses intactes,
marbres, pèrgoles i ones.
La veu de N'Aina presonera,
nua, per brolladors i estàtues.
I, pels tapissos de les cambres,
adolescents secrets i núvols:
-Un marbre dolç, sebastià de lliri,
rosa festejadíssima i covarda,
lladre de llum agònica, martiri
i engany de la fugida de la tarda.

I és que així ho pelava en Rosselló-Pòrcel, a Madrid, el maig del 36. 

Però és el cas que la Plaça dels Molts Noms és pretext d'altres poetes. Com per exemple:


ELS BÚFALS

Vés a la plaça de Rius i Taulet i entra en un bar a recordar els records. Tot d'una sentiràs un gemir de búfals que estan corrent per la plaça a tot córrer, menats pel teu pare i per mi. La teva mare, darrera el ramat foll, ens crida que atúrem els búfals i els fem tornar a la cleda. Però nosaltres ens hem entestat a dur-los a l'estació de Fontana i fer-los baixar fins al túnel del metro, perquè se'ns ha ficat al cap que hi passa per sota un riu i que després arribaran les pluges. Sort que ens ha aturat un semàfor. Tu, amb els teus ulls foscos i brillants, ho has vist tot sense temença.

Així ho fixava el Poeta l'any 1978.

I vet ací que, atret per l'innegable magnetisme de la Bella Llibretera, no fa massa vaig travessar la Plaça i en vaig sortir amb les paraules d'aquest home a la butxaca:


Nadie mañana recordarà que existo
que muevo mi mano sobre el papel
como una serpiente para horrorizar a los hombres
para quemar la lengua a los hombres
que se mueven lentamente sobre el papel
en donde yace el fantasma de mi pensamiento.

I és que si per a Enric de Navarra, París bé valia una missa, a mi ja m'està bé baixar de tant en tant a una Plaça que em dóna tan belles paraules.

(Escrit a Gràcia, a dos dies escassos que les hordes forànies envaeixin el meu barri, incitats pels mateixos convilatans, que estan entestats a fer del tòpic de la festa el malson de les ànimes quietes.)