Autoretrat

Però no sé encara de quin jo. Hi reflexionaré.

Foguera de sant Joan

Mesura i discreció, no fos cas que ens excedíssim....

Tic-tac

La llei del pèndol, és clar. Després de tanta calavera he cregut bo de posar-hi una mica de carn. Bé és cert que la tria no és excessivament estimulant, però segons i com t'ho miris.

Jo ho he fet amb l'aplicació que m'ha llegat una llarga disciplina de bon alumne i encara no he arribat a una conclusió definitiva: quina de les dues calaveres és més atractiva, la vestida o la despullada?

Jardí

L'alternativa era fal·laç: jardí, sens dubte.

Natura m'horroritza, però puc acceptar-la cenyida pel seny ordenador de l'artifici. Arringlerar, mesurar, constrènyer... bones paraules.

Un jardí pot ser decadent, mai un paisatge. Aquest pot aspirar, com a molt, a la devastació.

I dins del jardí, oferiu-me un test. Presó dins la presó: l'excel·lència, el refinament.

I regaleu-me un racó, el més discret.

I deixeu que us faci venir a mi amb la més bella de les flors o la més punyent de les espines.

Reencarnacions a la carta

L'altre dia van i em pregunten en quin animal m'agradaria reencarnar-me. La pregunta, com totes les que em fan amb pretensions que em defineixi, estava destinada al fracàs més absolut. Si ja tinc natura d'anguila, memòria de peix, paciència d'elefant i lentitud de caragol, ho tenim magre: o sacrifico algun component o la meva reencarnació a pedaços pot fer feredat. Que tampoc no és el cas, oi que m'enteneu?

Però fet i fet he anat donant voltes a la idea i he arribat a la conclusió que si el director de reencarnacions és de la màniga ampla i admet incursions en el regne vegetal, el cactus em semblaria un bona opció.

Però heu ací que ja em neix un dubte nou: desert o jardí?

Aquesta pregunta, però, penso que ja me la respondré un altre dia.

Diadema

Ce fantôme de squelette
N'a pout toute toilette
Qu'un diadème de vers
Posé tout de travers.

...i si ho deia Baudelaire, no li ho discutirem pas. Vaja, dic jo.