dissabte, 28 de març del 2009

Carn de vas

Potser un toc primaveral m'ha fet deturar-me en la perifèria, però la rotunda contundència dels pits de la gentil senyoreta m'ha retornat a la realitat de la carn -la carn vol carn, ja ho va dir el poeta- i m'ha portat fins a la ganyota: ironia, sarcasme, burla...? No sabria dir-ho, ni crec que sigui del tot necessari. Potser no era més que l'encarcarament que imposa l'arbitrària arquitectura vegetal i la inclemència de la sessió fotogràfica que s'allargava més enllà del que la model tenia previst. Vés a saber.

Però la reflexió no era tampoc aquesta. M'adono que aquest espai se m'està omplint d'imatges que giren al voltant d'un únic melic i això comença a repugnar-me. Certament he d'imposar-me un retorn a les ossades.

Són, amb tota evidència, més essencials i duradores. El que les encoixina no deixa de recordar-me el títol d'un llibre de poemes que mai no he arribat a llegir, però que sempre m'ha semblat definitiu: "Carn de vas". Si més no perquè va ampliar el meu lèxic i em va fornir un deliciós exemple per il·lustrar els conceptes d'hiponímia i hiperonímia i, de retruc, aconsellar-me un volt per qualsevol d'aquests claustres que ens permeten de fer ressonar les nostres passes per damunt d'insomnes estadants de la tenebra.

I ja veieu, hauria pogut enfilar per la via primaveral i he acabat circulant per la fosca. Com a mi m'agrada.

És allò que deia una de les meves diverses àvies: "Genio y figura, hasta la sepultura".

Que en pau descansi i que per molts anys se'ns hagi avançat.

dissabte, 21 de març del 2009

21 de març

I

Tries els records
com el cirurgià expert
que vessant de sang
separa vasos i vísceres.

I tu, xop d'enyor,
arrengleres silencis.

II

Flairem vells perfums
i enterbolim els ulls foscos de nit.
De bat a bat
neguem tota esperança.

Florim.

III

Potser diria el vent,
o les cases i els arbres.

Em deturaria al carrer
i a les places,
i sabria el so de l'aire
i l'alè de l'ombra.

Potser diria el vent
i em respondria l'alba.

diumenge, 15 de març del 2009

Aspectes













Qui més qui menys, tots gastem dues cares. Aquesta veritat numismàtica ha donat peu a mites i variacions literàries.

Un servidor, que en altres ocasions s'ha mostrat fervent partidari de la hipocresia com a contribució indispensable a la bona entesa entre els humans i al manteniment de la pau social, no pot mostrar-se contrari al fet de disposar d'un mínim repertori facial per atendre les molt diverses avinenteses que ens depara l'atzar quotidià.

I ara em direu: amb dues ja n'hi ha prou? I jo que us repondré: si no teniu com jo un bagul farcit d'alternatives, doncs us hi haureu de conformar.

Però és el cas que tinc la sort de poder manifestar-me de mil diverses maneres. I, amb tota evidència, la meva tria no es decanta per cap de les dues alternatives septentrionals. Jo sóc més de la cosa austral, ves què hi hem de fer.

I aquí teniu la meva autèntica aparença. (Si més no per avui, que demà ja serà un altre dia.)

diumenge, 8 de març del 2009

Celebració


M'arriscaria a dir que "dona treballadora" és una expressió redundant; però ja que hem fet de les commemoracions un hàbit social prou arrelat, no voldria deixar passar la data sense expressar els meus millors desitjos a totes les dones treballadores (i, és clar, a tu en especial) i deixar-los en forma d'una d'aquestes imatges que tant em plauen una mena de pista sobre una bella manera de celebrar l'efemèrides.

Admiració, fervor i reverència.