dissabte, 27 d’octubre del 2012

Espanya fa plorar (JC I)


Lo bon rei que de viatge
a les Índies se’n va anar
no podent estar en silenci,
per la boca va parlar:

“Si la miro des de dins,
oh Espanya!, em fas plorar;
si et veig de part de fora,
rialler em fas estar.”

Com que jo no en vull de penes
ni per reis ni per ningú,
gosaria suggerir-vos
un bell exili oportú.

Hi ha països plens de bèsties
que són belles de matar,
amb donzelles a balquena
que fan de bon festejar.

I si temeu enyorar-vos,
volteu-vos de cortesans
que us riuran totes les gràcies,
des dels petits als més grans.

En Rajoy i la Camacho
feliços seran amb vós:
ell us carregarà l’arma,
ella us tibarà el gos.

A Rubalcaba el sarró
li plauria de portar,
i en Bono té gran traça
quan ve l’hora d’escorxar.

Perquè en Rivera i la Díez
ni plorin ni es fereixin
Oferiu-los, oh magnànim!,
Algun càrrec que es mereixin.

N’hi ha més, la llista és llarga.
Tindreu cort, serà lluïda.
Tots riureu, no hi haurà penes.
Feu-me cas, és gran partida.

Si ho va fer na Isabel
I n’Alfons la va tastar
no us plauria a vós la mel
d’altres terres degustar?

Que nosaltres, des d’aquí,
mirarem d’anar fent via.
I si un dia heu de venir
-de visita- que ens plauria,

que ho trobeu tot endreçat,
polidet, ben agençat,
sense llondros ni cabuts,
enzes, dropos ni barruts.

Lloat sia Déu.

divendres, 26 d’octubre del 2012

Si teniu sis minuts i cinquanta-tres segons...



Si no els teniu... comenceu-vos a amoïnar.

dimecres, 10 d’octubre del 2012

Aquesta la cantaran els escolars...



...després del Cara al sol.


dilluns, 1 d’octubre del 2012

Gastronomia recreativa (o de l'ou a la truita passant per l'urna)

Si aquí tenim el present:


I aquí el futur cap on anem:


A veure si endevineu quin dels ous inquieta els espanyols: