Doncs resulta ser que a a dos pams del nas hi tenia La germana, l'estrangera de Maria-Mercè Marçal. He intentat recordar quan el deuria comprar. També he intentar esbrinar per què mai no m'havia vagat ni de fullejar-lo.
Preguntes perfectament inútils. Ni en sé la resposta ni, en el fons, tinc cap interès especial a obtenir-la.
Per allò que no sigui dit, l'he obert a l'atzar, una acreditada tradició que de tant en tant m'obsequia amb una sorpresa interessant.
Heus-la ací:
Víctima i assassí
van fer un pacte de sang
abans d'entrar plegats
en la dansa de la mort.
I així, després,
tot fou, només, un suïcidi.
M'ha semblat simpàtic. Una mica pretensiós, potser. Però té l'avantatge de la brevetat i m'ha fet somriure.
Se m'ha acudit que podria fer-ne un bonic comentari. Però m'ha fet una mandra enorme i, en comptes d'escriure'l, he optat per pintar-lo:
Se m'ha acudit que podria fer-ne un bonic comentari. Però m'ha fet una mandra enorme i, en comptes d'escriure'l, he optat per pintar-lo:
I d'aquesta discreta manera he ocupat un matí de desembre. Del dia 29. Un després del 28 i un abans del 30.
Car bé hem d'acceptar que en qüestió de calendaris, les sorpreses no sovintegen.