El congost de Loushan
segons la melodia Yi Tx'in O
És fred el vent de ponent.
En el cel immens grallen els ànecs,
a la claror de glaç de la lluna a la matinada.
Claror de glaç de la lluna a la matinada
amb el percutir dels unglots dels cavalls,
i les trompetes somicant lleument.
Que no diguin que el congost és inexpugnable,
que avui el travessarem un pas rere l'altre.
Un pas i un altre pas,
els pujols verds són com el mar,
i el sol es pon roig com la sang.
Febrer, 1835.
dissabte, 29 de novembre del 2008
diumenge, 16 de novembre del 2008
6-XII-85
Buscava uns apunts i m'he topat amb una carpeta d'aquelles que ja no saps ni que tens. Coses escrites fa anys.
Aquest full està datat: 6-XII-85. Diu així:
Eulàlia dosificava els amants amb una previsió geomètrica. Havia après a fer seus els homes amb una gamma prou extensa de recursos que en el moment precís li subministrava el plaer que demanava. I si la urgència del cas ho exigia, no tenia empatx a comprar-los al fàcil mercat que els temps li oferien.
Narcís havia estat un d'aquests. Cop de telèfon, encàrrec puntualment atès, trucada a la porta del pis.
De primer, l'extrema joventut del postulant l'havia descocertada. Després, havia enfollit amb l'experta delicadesa amb què l'havia posseïda. I, finalment, la va vèncer el misteri d'aquells ulls que engolien la llum amb una avidesa esglaiadora.
Fins que va comprendre que, si volia ser justa, no tenia cap altra sortida.
Va endur-se Narcís a la seva casa blanca de la costa. Va oferir-li una copa de vi glaçat i es va deixar estimar. A canvi, només li demanava el record d'un cos adolesent al contrallum de la lluna.
Ara ja no torna a la casa més que un cop l'any, el dia de l'aniversari. Se serveix un copa de vi glaçat i s'asseu a contemplar l'immutable retorn de les ones. I imagina Narcís: serè, adormit en la fosca, a cinc pams sota terra.
Narcís havia estat un d'aquests. Cop de telèfon, encàrrec puntualment atès, trucada a la porta del pis.
De primer, l'extrema joventut del postulant l'havia descocertada. Després, havia enfollit amb l'experta delicadesa amb què l'havia posseïda. I, finalment, la va vèncer el misteri d'aquells ulls que engolien la llum amb una avidesa esglaiadora.
Fins que va comprendre que, si volia ser justa, no tenia cap altra sortida.
Va endur-se Narcís a la seva casa blanca de la costa. Va oferir-li una copa de vi glaçat i es va deixar estimar. A canvi, només li demanava el record d'un cos adolesent al contrallum de la lluna.
Ara ja no torna a la casa més que un cop l'any, el dia de l'aniversari. Se serveix un copa de vi glaçat i s'asseu a contemplar l'immutable retorn de les ones. I imagina Narcís: serè, adormit en la fosca, a cinc pams sota terra.
diumenge, 9 de novembre del 2008
Confessió
Si mai he estat per a vosaltres una mala companyia, fugiu de mi.
Com la noia que esquinça el llibre dolent i llença al foc les estampes escandaloses que li van deixar les seves companyes, esborreu la meva adreça del vostre ordinador.
Si, en canvi, considereu que no destorbo la pau del vostre esperit i que no seré jo precisament qui us acosti a cap lloc dolent o perillós, torneu sempre que vulgueu. Sereu benvinguts.
Encara que gosi proposar-vos alguna imatge torbadora, no us l'oferiria mai com a esca del pecat.
Ans al contrari. Penseu amb mi: "Sic transit gloria mundi".
Però mentre hi hagi "gloria" hi ha "mundus".
I això és el que compta. O no?
Com la noia que esquinça el llibre dolent i llença al foc les estampes escandaloses que li van deixar les seves companyes, esborreu la meva adreça del vostre ordinador.
Si, en canvi, considereu que no destorbo la pau del vostre esperit i que no seré jo precisament qui us acosti a cap lloc dolent o perillós, torneu sempre que vulgueu. Sereu benvinguts.
Encara que gosi proposar-vos alguna imatge torbadora, no us l'oferiria mai com a esca del pecat.
Però mentre hi hagi "gloria" hi ha "mundus".
I això és el que compta. O no?
dissabte, 1 de novembre del 2008
Memòries d'ultratomba
Eureka!
Hores i hores de tenaç recerca esmerçades a descobrir els secrets de la cuina d'un escriptor s'han vist retribuïdes per una desconcertant descoberta.
Aquest és l'instrument amb què François-René de Chateaubriand va escriure les seves Mémoires d'outretombe, de tan grata memòria.
Ara ja només ens queda resoldre un detall sense importància: com és que va trigar tant a divulgar-se el secret del bolígraf i a popularitzar-se aquest simpàtic estri d'escriptura.
Seguirem treballant.
En tindreu notícies.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)