Fa un any de tantes coses, que jo recordaré que tenia dos ulls. Ara, borni i tot, gosaré mirar el futur amb un somriure. Si l'any vinent camino amb un bastó blanc, ja trobaré qualsevol altre motiu per a l'esperança.
diumenge, 28 d’octubre del 2018
dimecres, 17 d’octubre del 2018
Obrint el focus
Dies i dies intentant trobar el desllorigador del com i del perquè, i res. Sant Gat s'estava mut com una anxova (com era d'esperar perquè ja la portava al cap) i no em suggeria cap motiu que el justifiqués.
Fins que s'ha fet la llum, he agafat distància i s'ha fet evident la terna: Sant Gat, la Rata Maula i el Dimoni Botirell. I és que cal arribar al tres perquè tot prengui sentit:
Fins que s'ha fet la llum, he agafat distància i s'ha fet evident la terna: Sant Gat, la Rata Maula i el Dimoni Botirell. I és que cal arribar al tres perquè tot prengui sentit:
Introducció, desenvolupament i conclusió...
Matí, tarda, nit...
Infantesa, maduresa, senectut...
Esmorzar, dinar, sopar...
Eufrosine, Talia i Aglae...
Reus, París, Londres...
Sang, suor i llàgrimes...
Animal, vegetal, mineral...
Masculí, femení, neutre...
Dilluns, dimecres i divendres...
Magenta, groc i blau...
Tesi, antítesi, síntesi...
Cap, tronc i extremitats...
Pare, Fill i Esperit Sant...
Presentació, nus i desenllaç...
Dimarts, dijous i dissabte...
Primer, segon i tercer acte...
Aquest, aqueix, aquell...
Bo, millor, òptim...
Blanc, negre, gris...
Present, passat, futur...
Midons, drutz i gilós...
...i les tres filles d’Helena, és clar.
Resumint, m'ha calgut bussejar fins al 2008 per trobar el desllorigador d'un gargot del 2018.
Que 10 anys no són res i a mi em van trobar al carrer.
divendres, 5 d’octubre del 2018
Subscriure's a:
Missatges (Atom)