divendres, 30 de desembre del 2016

Una mica de números per fer càbales. (Feliç 2017)


Com que la cosa dels processos i les independències fa unes giragonses que de vegades fan de mal seguir, he decidit tirar pel dret i anar a la cosa segura: la guematria.

Com sap tothom, la coincidència numèrica de la suma dels caràcters de dues paraules ens revela una analogia necessària entre elles.

D'acord amb l'equivalència més comunament acceptada entre l'alfabet hebreu i el català resulta que:

2017 = 2+0+1+7 = 10 = 1+0 = 1

iNDePeNDènCia = 40+4+80+50+4+50+60 = 190 = 1+9+0 = 10 = 1+0 = 1

PuIGDeMoNt = 80+400+300+4+40+50 = 19 = 1+9 = 10 = 1+0 = 1

Incontrovertible.

(I si la guematria fa figa, no patiu. Ja trobarem una altra via.)

Doncs això, feliç 2017.

divendres, 16 de desembre del 2016

De processos, paraules i fronteres

Pels qui caminem d’orella, els carrers s’han tornat més perillosos des que hi ha cotxes elèctrics. Fins aquí, quan caminaves per la calçada –costum ben normal si les voreres són de fireta– el rum-rum del motor t’advertia que t’havies de fer a un costat. Ara, però, com que se t’acosten en silenci i amb traïdoria t’has de refiar de la bondat natural del xofer que, o bé s’avé a avançar al teu pas o bé t’adverteix amb un discret toc de botzina.
Pel que tinc entès, en castellà d’aquesta mena de vehicles amenaçadors en diuen “matapalomas” o “matasuegras”. No em consta, de moment, que hi hagi en català una denominació equivalent.
He pensat, posat a malbaratar alguns segons de la meva plàcida existència, que “pelacoloms” podria ser una alternativa plausible. En el cas de les sogres, però, hauríem d’esquivar l’”espanta-sogres” (literal, però inadequat amb tota evidència) i anar a raure en un hipotètic “pela-sogres”, que mantindria la simetria amb els coloms.
Si abandonem el terreny de l’automoció i ens quedem en el camp fèrtil de les paraules, trobarem el ressò d’altres dissonàncies que ens poden fer pensar. És el cas que a les Espanyes, on com acabem de veure opten per la liquidació d’aus i parentes, hi tenim també el “sinvergüenza”, tipus freqüent que convé sovintejar tan poc com es pugui. A les Catalunyes, en canvi, hi habita el “pocavergonya”. D’on es dedueix que on ells fan cau i net, nosaltres hi reservem una engruna de discreció o honradesa.
Tot això ve a tomb perquè en aquests últims revolts del Procés (sí, és clar, en majúscula) i davant de les andanades de diàleg que disparen les bateries del país veí, tinguem tots ben entès que no hi ha acord possible entre colles que estableixen tan nítides fronteres entre la manera d’anomenar petites coses sense importància.

Fronteres per fronteres, posem-les com cal.

dilluns, 12 de desembre del 2016

Tombeau

Quan l'he vist campar a Le blog du Lutin d'Ecouves he tingut clar que havia de fer-lo meu. I de passada posar en coneixement d'algun entrant escadusser que me l'he trobat tot buscant música de Robert de Visée:



D'aquest compositor no en tenia cap idea (com de tantes altres coses), per bé que miro de freqüentar Marin Marais i Michel Richard Lalande. 

Afortunadament avui he reprès la lectura del llibre Estranya forma de vida de Ferran Mateu i m'he topat amb les paraules (pàgines 186-187) que m'han dut fins aquí: "Gràcies a De Visée, i d'una manera recargoladament indirecta, he arribat a entendre per què no resulta exagerat afirmar que el Romanticisme fou una enorme errada històrica, una catàstrofe cultural".

Et voilà!

Aprofito per recomanar molt sincerament el llibre d'en Mateu. Reconforta llegir-lo en un panorama que tendeix a volar força arran de terra. Estil gallina, vaja.

dissabte, 26 de novembre del 2016

Emigrants

L'he trobat avui, m'ha agradat i he pensat que estaria bé compartir-lo.


dimarts, 22 de novembre del 2016

Epitafi retallable

D'aquí a no res passaré a engruixir l'exèrcit dels jubilats. 

Davant meu s'estén fins a l'horitzó una immensitat d'obres, i ja tinc disposats al paraigüer de l'entrada de casa la boina i el gaiato, eines indispensables per encarar aquest tram del camí.

Per commemorar aquesta fausta circumstància he dedicat una estona de lleure a fer-me un punt de llibre. Sempre és bo a l'hora de buscar la pàgina per reprendre la lectura trobar alguna referència que ens recordi quatre tòpics essencials.

Per si a algú més li pogués fer servei el meu punt, aquí el teniu. 

Un cop d'impressora i un parell de tisorades... et voilà!


Des res.

dimecres, 9 de novembre del 2016

Un bon dia...

...per recordar Goya.



O per recuperar una instantània més d'estar per casa:

Doncs això.

dimecres, 19 d’octubre del 2016

dijous, 13 d’octubre del 2016

Deu haver dit...


...jo vaig passant.


dimecres, 5 d’octubre del 2016

Ti pongas como ti pongas


Fa molts anys, a França o a Itàlia (ara no sabria dir-ho), em vaig firar una bonica carpeta amb reproduccions de gravats de Picasso. La vaig comprar pel nom de l'artista, no cal dir-ho, i perquè en aquells moments era una peça més en el meu particular trencaclosques antifranquista.

He guardat els gravats perquè sóc rateta. Llençar qualsevol rampoina equival a privar-me d'alguna peça més o menys indispensable de la meva estropellada anatomia.

El cas és, però, siguem sincers, que les vegades que he fullejat els gravats sempre he arribat a la mateixa conclusió: "Desastre estètic i pèssima adquisició".

Avui que m'assabento que el Tribunal Crostitucional ha obert la porta a la represa de les corrides a casa nostra, he pensat que em podia rescabalar de la fatal inversió que vaig fer in illo tempore i he enllardufat un dels gravats amb una nota de color ad-hoc perquè m'ha semblat una discreta manera de posar-me a les banyes del brau: o et barrina un fill de puta amb pica o t'esclafa aquesta baluerna sòpita i emètica que gravita sobre el teu llom.

Miro de continuar esperant que arribarà l'hora que ens espolsarem les mosques del damunt. 

No crec en paradisos artificials, no. Però és que ja n'estic fins al capdamunt de dalt de tot de tifes ortopèdiques.

Doncs això.

divendres, 9 de setembre del 2016

La cosa del temps


Aquest matí (gràcies sien donades als òrgans rectors que han propiciat aital benefici) he pogut tenir un tast de l'elasticitat del temps.

Amb el cul cosit a la cadira i la imaginació papallonejant a la recerca de terrenys més amables, he assistit a la meravella de les meravelles: tot és meravellós i  més que ho serà. I que per molts anys ho sigui. I els minuts eren hores; i les hores, dies. I les paraules vessaven implacables i m'anaven colgant sense misericòrdia.

Quan era petit, a l'estiu, em donaven unes ulleres i un tub. I em capbussava més feliç que una pelaia. Ara ja no hi ha tubs ( se'n diu snorkel, tros d'ignorant!). Però jo ja no em capbusso ni mai em capbussaria .

Em limito a intentar surar. Amb paciència i bona voluntat. I recordant sempre les paraules profètiques de la meva estimada professora de filosofia: "Lo bueno, si breve, dos veces bueno".

dimecres, 7 de setembre del 2016

Hola i adéu




L'UNA COSA O L'ALTRA

Val més caure en un pou
que dur el càntir a la font. Val més
morir en un bosc cremat
que estar a l'ombra d'un salze.
                                                Tot reprèn
significat com més una gran boira
bolca el sentits.
                          No esborris
les paraules antigues.
Fes per manera, sobretot,
de retornar a les deus.

                 JOAN VINYOLI, VEN T D'ARAM

dimarts, 30 d’agost del 2016

Brutal


Segons que sembla, el RACC no dóna massa crèdit al coeficient dels qui s'hagin de refiar dels seus consells:
Por eso, en el RACC te explicamos qué debes hacer si te has quedado “fuera de casa”.
  1. Si alguien de tu familia, vecinos o amigos tiene copia, suele ser la solución más fácil. Llámale y quedad para pasar a recogerlas.
  2. Si no es el caso, llama a tu seguro del hogar. Puede ser que cubra esta contingencia. Rápidamente vendrán y te abrirán la puerta.
  3. Si nadie tiene copia de las llaves y tu seguro no cubre el cerrajero, seguro que alguien te dirá que trates de abrir con una radiografía o una tarjeta de crédito o que saltes por el balcón. Como lo más probable es que no tengas radiografías a mano, no es nada fácil abrir con una tarjeta y no vale la pena el riesgo de lastimarte, lo mejor será llamar a un cerrajero.
Jo, per si de cas, no surto mai de casa sense un obrellaunes a la butxaca.

dimecres, 24 d’agost del 2016

divendres, 19 d’agost del 2016

diumenge, 14 d’agost del 2016

Calia?


dissabte, 13 d’agost del 2016

Orient



Per molts noms que li pengin, jo en diré sempre la Plaça Orient

I és que -qui sap- dec tenir una certa tirada per Turquia

Una llunyana veu em crida
a jardins, palaus de silenci,
entre laberints de capvespre
i remotes músiques tristes.
Per les catifes setinades,
vàrem sentir cantar unes dones
i ens fugàrem entre les armes
-or i blau i vellut vermellíssim.
Entre el cel i les fulles, les fulles
deliraven de llum i peresa.
Cap a l'arc de les roses intactes,
marbres, pèrgoles i ones.
La veu de N'Aina presonera,
nua, per brolladors i estàtues.
I, pels tapissos de les cambres,
adolescents secrets i núvols:
-Un marbre dolç, sebastià de lliri,
rosa festejadíssima i covarda,
lladre de llum agònica, martiri
i engany de la fugida de la tarda.

I és que així ho pelava en Rosselló-Pòrcel, a Madrid, el maig del 36. 

Però és el cas que la Plaça dels Molts Noms és pretext d'altres poetes. Com per exemple:


ELS BÚFALS

Vés a la plaça de Rius i Taulet i entra en un bar a recordar els records. Tot d'una sentiràs un gemir de búfals que estan corrent per la plaça a tot córrer, menats pel teu pare i per mi. La teva mare, darrera el ramat foll, ens crida que atúrem els búfals i els fem tornar a la cleda. Però nosaltres ens hem entestat a dur-los a l'estació de Fontana i fer-los baixar fins al túnel del metro, perquè se'ns ha ficat al cap que hi passa per sota un riu i que després arribaran les pluges. Sort que ens ha aturat un semàfor. Tu, amb els teus ulls foscos i brillants, ho has vist tot sense temença.

Així ho fixava el Poeta l'any 1978.

I vet ací que, atret per l'innegable magnetisme de la Bella Llibretera, no fa massa vaig travessar la Plaça i en vaig sortir amb les paraules d'aquest home a la butxaca:


Nadie mañana recordarà que existo
que muevo mi mano sobre el papel
como una serpiente para horrorizar a los hombres
para quemar la lengua a los hombres
que se mueven lentamente sobre el papel
en donde yace el fantasma de mi pensamiento.

I és que si per a Enric de Navarra, París bé valia una missa, a mi ja m'està bé baixar de tant en tant a una Plaça que em dóna tan belles paraules.

(Escrit a Gràcia, a dos dies escassos que les hordes forànies envaeixin el meu barri, incitats pels mateixos convilatans, que estan entestats a fer del tòpic de la festa el malson de les ànimes quietes.)

dimarts, 12 de juliol del 2016

Microrelat


dijous, 7 de juliol del 2016

Comencem

Podríem dir que avui ha començat alguna cosa. Que encara no sé massa quina és. Però que em venia de gust saludar d'alguna manera.

I ha sortit això:

dissabte, 11 de juny del 2016

Ninna nanna malandrineddu

Sempre he tingut una flaca especial per aquesta cançó de bressol.

Especialment pels versos que diuen "T'has de fer fort, fer-te gran de pressa. / Aprèn l'art de les armes i del ganivet. / Fill meu, has de protegir l'honor de la teva família / Petit meu, has de venjar ton pare."

I és que en qüestió de maternitats, amors, criances i futurs, el ventall és infinit.



Guardati stu figghiu meu quant'esti beddu, 

Comu somigghia a lu so papа, 
Teni l'occhiuzzi i malandrineddu, 
Cori i stu cori beddhu da mammа ; 

Stami a sentiri figghuizzu caru, 
Chi orfaneddu nascisti giа, 
U patri toi ti l'ammazzaru, 
Cu tradimentu e'nfamitа ; 

E fai la ninna, E fai la nanna 
E fai la ninna, E fai la nanna. 

E tu t'ha fari randi, presti a crisciri, 
Sferri e cuteddhi sempri ha maniari, 
L'onuri da famigghia ha manteniri, 
Figghiuzzu a to patri l'ha vendicari ; 

 Dammi pirdunu i sti paroli, 
Ma no mi pozzu rassegnari, 
Cacciami st'odiu chi tegnu'nto cori, 
Figghiu a to'patri l'ha vendicari ; 

 E fai la ninna, E fai la nanna 
E fai la ninna, E fai la nanna.

dimecres, 8 de juny del 2016

Alegria, alegria

Música incidental per a un procés cap a la independència interpretat per l'Anna i les seves girls:



dilluns, 6 de juny del 2016

dissabte, 4 de juny del 2016

Escala






diumenge, 3 de gener del 2016

Tornarem


Tornarem a sofrir
tornarem a lluitar...

i si es dóna el cas que correm el perill de vèncer, 
farem un truc a la CUP, que ens ho arregla en un plis-plas.