Projecte de vitrall per a un hipotètic mausoleu
I per amanir-lo, una mica de Villon:
La mort le fait frémir, pallir,
Le nez courber, les vaines tendre,
Le col enfler, la chair mollir,
Joinctes et nerfs croistre et estendre.
Corps femenin, qui tant es tendre,
Poly, souef, si precieux,
Te fauldra il ces maux attendre?
Oy, ou tout vif aller es cieulx.
En companyia de Panero:
Que el silencio y las voces de los hombres
sean el único himno a mi tumba
porque el hombre es sólo dolor
y espuma en la boca
y temblor en los labios
cuando hablo, más vil aun que el hombre
y la vida es sólo
una larga espera de la muerte.
I unes gotes d'Espriu:
L'aire resplendent
arrela en el plany.
Ales de la sang
drecen la claror.
De la llum a la fosca,
de la nit a la neu,
sofrença, camí,
paraules, destí,
per la terra, per l'aigua,
pel foc i pel vent.
Salvo el meu maligne
nombre en la unitat.
Enllà de contraris
veig identitat.
Sol, sense missatge,
deslliurat del pes
del temps, d'esperances,
dels morts,
dels records,
dic en el silenci
el nom del no-res.
I havent completat aquest tríptic curull d'alegre amenitat em puc retirar. S'acosta l'hora de ben dinar i mal estaria que havent dedicat una estona a Thanatos ara no anés a prendre cura d'Eros.
Que n'hi ha d'haver per a tothom i es deure de cortesia.
Estiguin bonets.
.JPG)