Polifem

-Cíclop, ¿em preguntes l'il·lustre nom? Vaig a dir-te'l.

Tu, però, fes-me el present que tanmateix, com a hoste, 

m'has promès. Doncs em dic Ningú, i Ningú m'anomenen,

sí, la mare i el pare i la colla que m'acompanya.

D'on se segueix i ens ho van dir fa molts i molts anys que no convé refiar-se de Ningú.

I menys si es dóna el cas que només tens un ull i t'exposes que te'l facin a la brasa.

Per bé que ja sabeu, petits amics, que per passar a la història dels herois i reconquerir el casal no convé tant fincar-se en la veritat com valer-se de l'astúcia i ser destre en l'engany.

Tingueu-ho ben present doncs tots els que heu posat proa a Itaca i aneu amb el lliri a la mà.