diumenge, 26 de maig del 2013

De pudors i alternatives

No sé com se les ventilen els nascuts a Copenhague.

Aquí, avesats com estem a suportar tufs diversos i anar fent la viu-viu, tenim solucions diverses segons els possibles de cadascú.

Opció 1 - Per a gent adinerada i amant de les noves tecnologies


Opció 2 - Per a la pobrissalla que es manté fidel als valors de la tradició artesana:



Però ni amb aquestes. He hagut de renunciar a la televisió.

D'ençà que l'ínclit Aznar enllardufa allò que en diuen actualitat i sacseja als quatre vents els esquinçalls de les benes amb què s'embolica ell mateix i les seves idees arnades, així que premo el botó de qualsevol canal una intensa pudor de ranci envaeix tota la meva dolça llar.

I ja em perdonareu, però en qüestió de mòmies, encara hi ha categories. I mal que mal, m'estimo més les que callen i no emprenyen.

diumenge, 19 de maig del 2013

Ulisses



Rònecs instruments emmudits pels anys es desvetllen.
Lluernes i faristols fan garlandes
i la rosa dels vents s'encén en fantàstica lluminària.

Barra els porticons. 
Defora, monstres suradors 
entelen els estels i sotgen la festa.

Fes dels vidres mur infranquejable
i agemoleix-te al peu de l'arbre del temps.

No hi ha fogueres, però crema el crit.
Milers d'espurnes fan riu com la sang.

Les sents?

Les hores llisquen pels angles de l'ombra
i amb elles s'esventren els baguls del record
i degoten encenalls.

Ara els miratges onegen
i els dàtils i els licors
perfumen la cambra.

Ajeu-te nua i contempla
com es pon el sol de vidre i la mar d'ambre
es clivella perquè surtin les sirenes.

Ulisses retorna a casa.


(El temps s'obstina, com les maires, a mossegar-se la cua. Això fa que, ho vulguem o no, acabem sempre al punt de partida. Res a dir, les coses són com són, i sempre hi ha una tarda desvagada per retrobar vells papers. Però enganyar el destí és fàcil: basta moure unes peces, retocar alguns engranatges, perquè el mecanisme segueixi devorant implacable. Com ha de ser i li pertoca.)