diumenge, 28 de febrer del 2010
Rilke-Vinyoli (fragment)
dissabte, 27 de febrer del 2010
Retorn
divendres, 26 de febrer del 2010
Ella
diumenge, 21 de febrer del 2010
Petit conte idiota (17)
La dependenta ha tingut, aquesta nit, un somni eròtic. Li n’ha quedat un lleu tremolor de cames i la consciència clara que, si pogués, repetiria. És més: desitjaria posar una mica de carn a la festa, car la subtil matèria dels somnis l’ha deixada un si és no és amb la mel als llavis.
La dependenta, però, ignora que ha convocat perillosos fantasmes i que a hores d’ara l’espectre d’un galant forassenyat recorre passeigs i carrerons i no deixa botiga per verda. Ell també en vol més, i juga amb l’avantatge que un cop travessada la llinda d’aquest món sotmès a convencions i límits, sap que tot li està permès, fins i tot la gosadia de fer-la seva per sempre.
La campaneta de la porta ha repicat. So de festa o funeral, qui ho sabria?
Quan ha sortit de la rebotiga amb les capses a les mans i se l’ha vist dret davant d’ella, s’ha deixat endur per la lluentor dels ulls i la incitadora prometença dels llavis goluts.
dimarts, 16 de febrer del 2010
això no és un gat
dilluns, 15 de febrer del 2010
Divagacions
Disfresses
diumenge, 7 de febrer del 2010
solució
divendres, 5 de febrer del 2010
exercici de puntuació
que la terra sigui rodona com una pilota o plana com una post de planxar m’és absolutament indiferent admeto això sí que si observo com un veler treu el nas per la banda dels pals abans que no em mostri el buc tindré una bella demostració de les veritats més elementals de l’esfericitat d’aquest bonic planeta que té l’honor d’aixoplugar-me en el benentès que mai tingui l’absurda pensada de plantar-me ran de mar i em dediqui a considerar amb ulls de tòtil l’horitzó però m’ho van dir de petit i sempre he estat boncreient hi ha setmanes que et vénen de cara i altres que es complauen a mostrar-te l’ignominiós darrere mig tanco una setena que s’ha complagut a enlluernar-me amb la rotunditat d’unes natges potents ostentoses gairebé ofensives bon profit ens faci els animals es llepen les ferides els humans probablement també uns i altres però es distingeixen per la metàfora la natura diligent ens procura una bèstia per a cada molèstia i això entre pere i vicent avui per avui em quedaria amb vicent mengem solemnement cullerades de res sortosament cauen les borses i els grans estadistes esmorzen i resen i ja són legió els afamats del plutoni i retallarem nous mapes per multiplicar miracles mentre el gruix de les galtes creix i s’aferma i en donarem gràcies perquè som discretament vius i prometem no destorbar no fos cas que ara que ja ens ho han dit no volguéssim descobrir les delícies dels pastissets de llot