diumenge, 28 d’abril del 2024

Reflexió

 


divendres, 19 d’abril del 2024

Tres tristos tigres


Avancem a les palpentes sota un cel orfe d'estels.
No podem, però, marrar l'últim port,
just aquell que el primer plor ens prometia.

Ho deia en Pere:
Així que hom naix comença de morir...
I ho reblava en Francisco:
La cuna es sepultura...

Jo em limito a replicar les cares:
de dret, a llevant o a ponent.
Sabent del cert
que la que mai no veurem
és la que es mira en el mirall 
que té
l'última 
resposta.

dilluns, 11 de març del 2024

Enuig


Fa una certa cara de mala llet. I, per adobar-ho, la cella esquerra projecta una mena de cucafera que allarga el coll amb la intenció de devorar qualsevol bona paraula que pogués atenuar el patiment del ninotet.

En això li dono la raó. Si parem esment de les llagoteries amb què volen enllepolir-nos perquè ens sentim còmodament instal·lats en aquest mon desballestat, ja podem plegar.

Avui es recorda un atemptat que va fer un tou de morts. Qui més qui menys mira de portar l'aigua al seu molí per seguir trobant-se en el costat confortable de la història.

Uns per por i altres per pena, farem del mon una gangrena. Això cantava Ovidi i les seves paraules continuen sent justes.

A la banda dreta de la Mediterrània la cosa de la xixina no para. El mon s'ho mira arrepapat en la butaca de l'egoisme. Mentre la merda estigui lluny i no m'esquitxi, puc comportar-ne la pudor. I qui sap si arribaré a trobar-la agradable.

Hi ha moments que penso que una mica de diluvi, no ens aniria malament.

I no parlo de la sequera. 

Evidentment.

dijous, 7 de març del 2024

Joc d'ous (duos habet, que no de xocolata)

      La cadira


                                                                     

    La manipulació



El que s'acosta


Et voilà!


diumenge, 3 de març del 2024

Triple homenatge


                                  Pensar només: no vull pensar.

                                  La memòria -una lepra- es pot guarir

                                  Clou-te i reclou-te.

                                  Digues: no.

                                  No, no, no.

                                  Tampoc, tampoc.

                                  Mai.

                                  Ni abans, ni ara, ni després.

                                                        Pere Quart, Vacances pagades,1960

dissabte, 20 de gener del 2024

Cambalache


 És una bona manera d'enllaçar el XX amb el XXI.

O no?