Ferran Patxot va publicar amb el pseudònim de Sor Adela una trilogia
que us convindria de tenir en compte. No dic jo que us la llegiu, que no fa al
cas, però sí que reflexioneu serenament sobre la seqüència a què ens conviden
els seus títols: Las ruinas de mi
convento (1851), Mi claustro
(1856) i Las delicias del claustro y Mis
últimos momentos en su seno (1858).
Perquè la cosa ve a ser així: de primer la pandèmia ens ha ensorrat en
la misèria, de segon hem pogut descobrir les virtuts del confinament i ara
mateix estem en camí de descobrir com en som de feliços topant de cap contra
quatre parets.
Això els que les tinguin, que com a la història dels tramusos sempre hi
ha els que s’han de conformar amb les pellofes i viure al ras.
Doncs això.