dissabte, 28 d’abril del 2007

Història de Tehuantepoc

El rei Tehuantepoc, assegut davant la finestra, contemplava l'horitzó. Aus del paradís i alguna serp despistada miraven de distreure'l, però ell s'entossudia a escrutar un punt a l'horitzó. Foren cridats a consulta grans dignataris de la cort, que l'observaren. El més ardit de tots parlà:

-Senyor, digueu-nos, què us hem fet? Quina ha estat la nostra mancança? Ens negareu per sempre els vostres ulls?

El rei, sense girar-se, parlà:

-No hi ha res en vosaltres que m'hagi ofès, podeu restar en pau.

En silenci i per respecte abandonaren tots la sala.

Barrejant-se amb el fregadís de les llargues capes diuen que unes paraules encara van sentir:

-Qui ha vist la llum només pot estar en quietud esperant el seu retorn.

dijous, 26 d’abril del 2007

A requesta

Si vós me la demaneu, amiga, jo no sabria decebre-us. I per a l'ocasió ens hem empolainat amb el vestit d'anar a menjar arròs amb lloro. Breu: aquí la teniu.

Cristall de quars, amb un poliment incongru amb les tècniques dels maies. Sí, un misteri. O una fabulació. La qual cosa, fet i fet, no li lleva cap engruna de simpatia a aquesta digníssima representació de tots aquells que han tingut l'amable discreció de precedir-nos i de fer-se fonedissos en benefici que puguem ocupar un bocí de terreny en aquest bonic planeta que perseverem a voler destruir amb un dedicació digna de millor causa.

I que consti que no tinc cap intenció ni sospita de pensament de voler seguir el camí llur. Mai dels mais.

Jo, aquí, estic molt i molt bé. I més en la vostra companyia.

dimarts, 24 d’abril del 2007

Abril

Hi ha una teranyina de silencis on perlegen les paraules, com la rosada.

L'aranya, la lenta aranya, sempre és al mig. Som presa i festí, equilibri net de paradoxes, víctimes i botxins exquisits, un per sempre i per sempre dos.

El teu color és la mel i ara sé el teu nombre. Un atzar més, cop de canell i els daus que cauen justos al tapís i es sotmeten al destí.

Ho tinc dit: acarem miralls per multiplicar miratges. I els poblem de certeses.

diumenge, 8 d’abril del 2007

Absolutament idiota


Us havia passat mai pel cap escanejar un rellotge?

A mi sí.

I ni d'aquesta manera es pot aturar el temps.

Deu voler significar alguna cosa, això?

dissabte, 7 d’abril del 2007

Passem full


Gira la roda i ve que tot s'acaba. És llei de vida i, com és sabut, la ignorància de les lleis, ni que sigui voluntària, no ens eximeix d'acatar-les i de complir-les disciplinadament.

Doncs bé, és hora de passar full i abandonar aquest parèntesi d'inactivitat que m'he concedit: convé retornar a la disciplina i a la contracció al deure laboral. Així que em posaré de nou a remenar papers i a preparar el retorn a la feina.

Si faig balanç d'aquests dies, diré que ha estat discretament positiu: molta immobilitat, una mica de cessió a la convivència inesquivable, alguna lectura... Ja és això.

Eps, i que ho podria allargar sense massa empatx. Només un inconvenient: si el que de fet més em plau és fer el ploricó, què seria de mi sense poder-me lamentar?

Doncs res, passem full i cenyim-nos el cilici.

I anar fent, que el diari d'avui m'ha explicat amb pèls i senyals els desastres que ens amaneix el canvi climàtic i no és el cas que l'hecatombe m'agafés amb els deures per fer!

dimecres, 4 d’abril del 2007

Posem-hi unes gotes d'horror hipotètic

Després de tanta carcanada punxeguda bé calia una mica de carnalitat rotunda, més que res per allò de la llei de la compensació.

Fet i fet, tot són cossos -o ossos, que ara no discutirem per una lletra de més o de menys- sotmesos a l'explotació de la imaginació i utilitzats com a pretext, que tenen un denominador comú: ja han passat a millor vida. (Dic això últim per si us fèieu alguna il·lusió respecte del fet que abandonava per un moment aquest territori dels avantpassats que m'és especialment simpàtic.)

De fet, la senyoreta que us observa em va venir a trobar d'entre una rastellera de companyes fixades en el temps que animen un full web ad hoc amb què ocupo algunes estones de lleure. Si ara em preguntéssiu que va fer que m'hi decantés per treure-la a passejar, no sé si sabria donar massa resposta. A mesura, però, que me la miro amb més atenció destacaria la cadència de les sines i la corba del maluc. També m'interessa la simetria del cabell i l'ombra dels ulls. Detalls i circumstàncies que ara em permeto de destacar, igual que podria no fer-ho, per anar complint el ritual de farcir de lletra aquest rectangle que d'aquí una estona anirà a ocupar el seu lloc al rengle de les altres banalitats amb què vaig allargassant aquest meu bloc, que és el vostre.

No tinc massa la temptació de remirar antigues entrades. Sortosament sóc home de seny i prou donat a la vergonya (pròpia i aliena) per no acarar-me a disbarats ja comesos. Però per si es donés la circumstància que en algun improbable futur regirés velles entrades i em tornés a trobar amb aquesta, deixaré constància que en el dia d'avui la senyoreta podia acreditar totes les seves carns intactes. No fos cas que alguna extraordinària ingerència més enllà de la racionalitat que gastem els humans m'hagués subvertit les certeses i me la trobés retratada en la molt poc atractiva aparença que deu poder acreditar ara mateix.

I mira, ara que ho acabo d'escriure, aquest podria ser un tema d'un cert interès per a una petita història d'horror cibernètic.

Ves quines imaginacions...