Després de tanta carcanada punxeguda bé calia una mica de carnalitat rotunda, més que res per allò de la llei de la compensació.
Fet i fet, tot són cossos -o ossos, que ara no discutirem per una lletra de més o de menys- sotmesos a l'explotació de la imaginació i utilitzats com a pretext, que tenen un denominador comú: ja han passat a millor vida. (Dic això últim per si us fèieu alguna il·lusió respecte del fet que abandonava per un moment aquest territori dels avantpassats que m'és especialment simpàtic.)
De fet, la senyoreta que us observa em va venir a trobar d'entre una rastellera de companyes fixades en el temps que animen un full web ad hoc amb què ocupo algunes estones de lleure. Si ara em preguntéssiu que va fer que m'hi decantés per treure-la a passejar, no sé si sabria donar massa resposta. A mesura, però, que me la miro amb més atenció destacaria la cadència de les sines i la corba del maluc. També m'interessa la simetria del cabell i l'ombra dels ulls. Detalls i circumstàncies que ara em permeto de destacar, igual que podria no fer-ho, per anar complint el ritual de farcir de lletra aquest rectangle que d'aquí una estona anirà a ocupar el seu lloc al rengle de les altres banalitats amb què vaig allargassant aquest meu bloc, que és el vostre.
No tinc massa la temptació de remirar antigues entrades. Sortosament sóc home de seny i prou donat a la vergonya (pròpia i aliena) per no acarar-me a disbarats ja comesos. Però per si es donés la circumstància que en algun improbable futur regirés velles entrades i em tornés a trobar amb aquesta, deixaré constància que en el dia d'avui la senyoreta podia acreditar totes les seves carns intactes. No fos cas que alguna extraordinària ingerència més enllà de la racionalitat que gastem els humans m'hagués subvertit les certeses i me la trobés retratada en la molt poc atractiva aparença que deu poder acreditar ara mateix.
I mira, ara que ho acabo d'escriure, aquest podria ser un tema d'un cert interès per a una petita història d'horror cibernètic.
Ves quines imaginacions...
Fet i fet, tot són cossos -o ossos, que ara no discutirem per una lletra de més o de menys- sotmesos a l'explotació de la imaginació i utilitzats com a pretext, que tenen un denominador comú: ja han passat a millor vida. (Dic això últim per si us fèieu alguna il·lusió respecte del fet que abandonava per un moment aquest territori dels avantpassats que m'és especialment simpàtic.)
De fet, la senyoreta que us observa em va venir a trobar d'entre una rastellera de companyes fixades en el temps que animen un full web ad hoc amb què ocupo algunes estones de lleure. Si ara em preguntéssiu que va fer que m'hi decantés per treure-la a passejar, no sé si sabria donar massa resposta. A mesura, però, que me la miro amb més atenció destacaria la cadència de les sines i la corba del maluc. També m'interessa la simetria del cabell i l'ombra dels ulls. Detalls i circumstàncies que ara em permeto de destacar, igual que podria no fer-ho, per anar complint el ritual de farcir de lletra aquest rectangle que d'aquí una estona anirà a ocupar el seu lloc al rengle de les altres banalitats amb què vaig allargassant aquest meu bloc, que és el vostre.
No tinc massa la temptació de remirar antigues entrades. Sortosament sóc home de seny i prou donat a la vergonya (pròpia i aliena) per no acarar-me a disbarats ja comesos. Però per si es donés la circumstància que en algun improbable futur regirés velles entrades i em tornés a trobar amb aquesta, deixaré constància que en el dia d'avui la senyoreta podia acreditar totes les seves carns intactes. No fos cas que alguna extraordinària ingerència més enllà de la racionalitat que gastem els humans m'hagués subvertit les certeses i me la trobés retratada en la molt poc atractiva aparença que deu poder acreditar ara mateix.
I mira, ara que ho acabo d'escriure, aquest podria ser un tema d'un cert interès per a una petita història d'horror cibernètic.
Ves quines imaginacions...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada