El rei Tehuantepoc, assegut davant la finestra, contemplava l'horitzó. Aus del paradís i alguna serp despistada miraven de distreure'l, però ell s'entossudia a escrutar un punt a l'horitzó. Foren cridats a consulta grans dignataris de la cort, que l'observaren. El més ardit de tots parlà:-Senyor, digueu-nos, què us hem fet? Quina ha estat la nostra mancança? Ens negareu per sempre els vostres ulls?
El rei, sense girar-se, parlà:
-No hi ha res en vosaltres que m'hagi ofès, podeu restar en pau.
En silenci i per respecte abandonaren tots la sala.
Barrejant-se amb el fregadís de les llargues capes diuen que unes paraules encara van sentir:
-Qui ha vist la llum només pot estar en quietud esperant el seu retorn.
.JPG)
2 comentaris:
Espero que no et molesti que t'hagi fet un link al meu bloc. M'agrada el que escrius.
A reveure.
En el silenci assossegat de la nostra solitud podem retrobar-nos amb les vivències ja amarades. És temps de tancar els ulls i de passejar els dits pels contorns imaginats.
Publica un comentari a l'entrada