dimarts, 24 d’abril del 2007

Abril

Hi ha una teranyina de silencis on perlegen les paraules, com la rosada.

L'aranya, la lenta aranya, sempre és al mig. Som presa i festí, equilibri net de paradoxes, víctimes i botxins exquisits, un per sempre i per sempre dos.

El teu color és la mel i ara sé el teu nombre. Un atzar més, cop de canell i els daus que cauen justos al tapís i es sotmeten al destí.

Ho tinc dit: acarem miralls per multiplicar miratges. I els poblem de certeses.

1 comentari:

arsvirtualis ha dit...

Càbala, atzar, paradoxes i moltes certeses.