Hi ha una teranyina de silencis on perlegen les paraules, com la rosada.
L'aranya, la lenta aranya, sempre és al mig. Som presa i festí, equilibri net de paradoxes, víctimes i botxins exquisits, un per sempre i per sempre dos.
El teu color és la mel i ara sé el teu nombre. Un atzar més, cop de canell i els daus que cauen justos al tapís i es sotmeten al destí.
Ho tinc dit: acarem miralls per multiplicar miratges. I els poblem de certeses.
L'aranya, la lenta aranya, sempre és al mig. Som presa i festí, equilibri net de paradoxes, víctimes i botxins exquisits, un per sempre i per sempre dos.
El teu color és la mel i ara sé el teu nombre. Un atzar més, cop de canell i els daus que cauen justos al tapís i es sotmeten al destí.
Ho tinc dit: acarem miralls per multiplicar miratges. I els poblem de certeses.
.JPG)
1 comentari:
Càbala, atzar, paradoxes i moltes certeses.
Publica un comentari a l'entrada