Vaig ensopegar la cançó tot mirant Em vaig enamorar d'una bruixa. La pel·licula és un rave, Kim Novak un estaquirot i James Stewart un pal d'escombra. Tret de la presència d'Elsa Lanchester i de l'actuació de Philipe Clay no hi ha res que justifiqui els diners que va costar.
Però Le noyé assassiné és una petita joia i ja em sap greu haver trigat tant a descobrir-la.
La lletra de Charles Aznavour és força divertida. Com que el francès va de baixa en tradueixo un parell d'estrofes com esquer. Si us enllamineix ja us espavilareu a trobar-la sencera:
Tot sol al fons del Sena
Ja em començo a avorrir.
És en va que m'escarrasso
Per poder-me alliberar.
Deu anys en la mateixa postura
Us ben juro que es fan llargs.
D'ençà que em descomponc
Tinc els peixos tan acollonits
Que foten el camp sense remei.
Sóc un negat assassinat
Per un paio que volia
La meva cartera
.............
Jo que de l'aigua tinc horror,
Si encara m'haguessin fotut
A una bota plena de claret...
Però no, les meves carns s'estoven,
Em panseixo i consumeixo
En un Sena per on no baixa alcohol
...............
Sóc un negat assassinat.
Tinc una bala al coll
que m'impedeix de surar.
I una història us explico:
En aquesta immensa banyera,
Jo que menjava sens beure
Ara he de beure sens menjar.
Com que l'estiu és època de banys, he pensat que seria una bonica melodia per fer-vos companyia.
.JPG)