dimecres, 31 de desembre del 2008
dijous, 25 de desembre del 2008
dimarts, 23 de desembre del 2008
Publicitat gens encoberta
A l'hora de triar-lo han jugat quatre incitacions que passo a referir:
a) que l'hagi escrit un senyor que es diu Tuson
b) que tingui una bonica portada
c) que la cosa vagi de metàfores (es subtitula "La invasió de la metàfora")
d) -i aquesta ha estat la definitiva-: que la primera frase del primer capítol digui: "Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure".
A mi, que la famosa teoria de la plusvàlua de l'amic Karl em va enlluernar en el seu moment i em va precipitar a moltes (però moltes, eh!) hores de sapientíssimes i encara més inútils cogitacions, una síntesi popular com aquesta m'hauria anat la mar de bé.
Però ja se sap que en matèria de saviesa popular, o tens les àvies que pertoquen, o has de sirgar amb les que el destí t'ha posat a l'abast.
Per això me l'he comprat.
Ara, és clar, només cal que trobi forces per llegir-lo en uns dies que la galvana em pot.
Creueu els dits en benefici del meu creixement intel·lectual.
A més veure!
diumenge, 21 de desembre del 2008
El guaita
L'he reclamat de nou i li he disfressat la color perquè em vigili la banda esquerra.
Fa uns dies que de darrere la pantalla m'arriba un inquietant murmuri que no acabo d'identificar.
Sóc home caut i té instruccions precises: així que la presència es concreti, abandonarà la creu i em vindrà a buscar.
No és per res que va ser creat.
Fa uns dies que de darrere la pantalla m'arriba un inquietant murmuri que no acabo d'identificar.
Sóc home caut i té instruccions precises: així que la presència es concreti, abandonarà la creu i em vindrà a buscar.
No és per res que va ser creat.
dissabte, 20 de desembre del 2008
Diàleg improbable
-I a vostè qui la pentina?
-Ai filleta, ja ningú... Ho havia intentat, ho havia intentat, però totes les pentinadores se'm quedaven de pedra, ja em dirà vostè. Al capdavall he optat per l'estil natural, quedi com quedi. Que si vas a mirar, no em cal ni el vent per despentinar-me.
-Doncs res, estigui boneta i disculpi la molèstia.
-Estigui boneta i a conservar-se.
-Bon Nadal.
-En companyia dels seus, i tant.
-Ai filleta, ja ningú... Ho havia intentat, ho havia intentat, però totes les pentinadores se'm quedaven de pedra, ja em dirà vostè. Al capdavall he optat per l'estil natural, quedi com quedi. Que si vas a mirar, no em cal ni el vent per despentinar-me.
-Doncs res, estigui boneta i disculpi la molèstia.
-Estigui boneta i a conservar-se.
-Bon Nadal.
-En companyia dels seus, i tant.
diumenge, 14 de desembre del 2008
El llibreter assassí
Diuen els entesos que un dels pocs mites romàntics ambientats a Barcelona és el del llibreter assassí. De fet corre per ca meva un llibret de Ramon Miquel i Planas (La llegenda del llibreter assassí, Montesinos Editor, Barcelona 1991) que en el seu moment em vaig llegir i que posa a la menuda la història truculenta i ens permet de resseguir la versió que Flaubert va extreure de tan o tan poc edificant història -segons el punt de vista, és clar.
És el cas que avui em dedicava a fullejar Les històries i llegendes de Barcelona de Joan Amades i m'he topat amb aquest gravat i una succinta referència a la llegenda. I posats que em permeto de suposar que potser no teníeu notícia de la qüestió, m'ha semblat que us en podria fer cinc cèntims i oferir-vos la imatge de l'última nit del llibreter, que va pagar amb la vida la seva desmesurada passió pels llibres.
L'esca del pecat -que el va portar a assassinar un competidor i a robar-li el tresor envejat- va ser un exemplar dels Furs de València. No podent-los adquirir per via pecuniària no va dubtar a saltar-se les lleis humanes i divines per posseir el volum que desitjava.
El que em sembla més interessant del cas, és que un cop detingut, jutjat i abans de ser degudament passaportat a l'altre barri, el llibreter no es dolia del delicte contra la propietat ni del de sang, detalls de poca substància, sinó del fet que a causa del rebombori causat per tota la història, es va saber que hi havia un altre exemplar dels Furs de marres, cosa que desproveïa de sentit la mort que havia perpetrat.
Moralitat: si mai estiguéssiu temptats de pelar algú per una peça única, informeu-vos bé abans: no fos cas que com al llibreter us expedissin cap a l'altre barri amb cara de babau!
És el cas que avui em dedicava a fullejar Les històries i llegendes de Barcelona de Joan Amades i m'he topat amb aquest gravat i una succinta referència a la llegenda. I posats que em permeto de suposar que potser no teníeu notícia de la qüestió, m'ha semblat que us en podria fer cinc cèntims i oferir-vos la imatge de l'última nit del llibreter, que va pagar amb la vida la seva desmesurada passió pels llibres.
L'esca del pecat -que el va portar a assassinar un competidor i a robar-li el tresor envejat- va ser un exemplar dels Furs de València. No podent-los adquirir per via pecuniària no va dubtar a saltar-se les lleis humanes i divines per posseir el volum que desitjava.
El que em sembla més interessant del cas, és que un cop detingut, jutjat i abans de ser degudament passaportat a l'altre barri, el llibreter no es dolia del delicte contra la propietat ni del de sang, detalls de poca substància, sinó del fet que a causa del rebombori causat per tota la història, es va saber que hi havia un altre exemplar dels Furs de marres, cosa que desproveïa de sentit la mort que havia perpetrat.
Moralitat: si mai estiguéssiu temptats de pelar algú per una peça única, informeu-vos bé abans: no fos cas que com al llibreter us expedissin cap a l'altre barri amb cara de babau!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)