El llibreter assassí

Diuen els entesos que un dels pocs mites romàntics ambientats a Barcelona és el del llibreter assassí. De fet corre per ca meva un llibret de Ramon Miquel i Planas (La llegenda del llibreter assassí, Montesinos Editor, Barcelona 1991) que en el seu moment em vaig llegir i que posa a la menuda la història truculenta i ens permet de resseguir la versió que Flaubert va extreure de tan o tan poc edificant història -segons el punt de vista, és clar.

És el cas que avui em dedicava a fullejar Les històries i llegendes de Barcelona de Joan Amades i m'he topat amb aquest gravat i una succinta referència a la llegenda. I posats que em permeto de suposar que potser no teníeu notícia de la qüestió, m'ha semblat que us en podria fer cinc cèntims i oferir-vos la imatge de l'última nit del llibreter, que va pagar amb la vida la seva desmesurada passió pels llibres.

L'esca del pecat -que el va portar a assassinar un competidor i a robar-li el tresor envejat- va ser un exemplar dels Furs de València. No podent-los adquirir per via pecuniària no va dubtar a saltar-se les lleis humanes i divines per posseir el volum que desitjava.

El que em sembla més interessant del cas, és que un cop detingut, jutjat i abans de ser degudament passaportat a l'altre barri, el llibreter no es dolia del delicte contra la propietat ni del de sang, detalls de poca substància, sinó del fet que a causa del rebombori causat per tota la història, es va saber que hi havia un altre exemplar dels Furs de marres, cosa que desproveïa de sentit la mort que havia perpetrat.

Moralitat: si mai estiguéssiu temptats de pelar algú per una peça única, informeu-vos bé abans: no fos cas que com al llibreter us expedissin cap a l'altre barri amb cara de babau!