Quelets

La poca feina (o les nul·les ganes de fer-la) ens aboca a voltes a esgratinyar el cul de vasos que potser valdria més deixar reposar en la pau dels difunts. 

Gratant gratant m'he topat, però, amb aquesta bonica composició que l'any 17 vaig perpetrar i que d'aleshores ençà ha reposat en la pau del senyor.

Ressuscitar alguns disbarats es mereix pena d'infern, ho sé. Però descregut com sóc i convençut que més enllà d'aquesta vall de llàgrimes ja no hem de menester ni barca ni rems, m'arrisco a presumir de velles cabòries.

En la present hi són dos dels meus companys de viatge preferits: ossos i escates. 

Si m'hagués d'arriscar a trobar un perquè a la recurrència no sabria què dir.

Hi ha, però, un detall que voldria destacar: no confongueu la  mena de llit on jeu l'esquelet de la dreta amb una taula. És, amb tota evidència, un clavicèmbal.

Ja sé que la vostra perspicàcia hauria fet que us n'adonéssiu. Per això també deveu saber ja que darrere del dibuix s´hi amaga François Couperin.

I una mica d'esquitllentes, Mârius Torres.

I el peix?

És evident. És aquí per despistar.