El meu amic n'està fins al capdamunt de dalt de tot. Govern de tothom per aquí, govern de tothom per allà, i vinga que da-li, que tomba i que gira.
El meu amic pensa que seria més natural que fos "el govern de tots", però de seguida comprèn que aleshores haurien d'allargar la botifarra: el goven de tots, de totes i de totis.
El meu anic pensa que per sort els tòtiles estan exclosos de l'orgia.
El meu amic pensa que s'estimaria més un govern que es busqués els vots que han de venir amb fets contrastables i una ideologia sòlida que no pas amb la repetició monòtona i paparra d'un eslògan que, amb tota evidència, amaga un parany.
El meu amic pensa que això del "govern de tothom" ens vol dir que "els d'abans" no governaven per tothom sinó que només ho feien per aquesta part eixelabrada que gosava aspirar al vuitè pecat capital: la independència.
El meu amic pensa que ja que hi som, podríem diversificar els generosos dispendis del departament de propaganda i incorporar variants: "la llauna de tohom", "la turra de tothom", "la llufa de tothom"...
El meu amic pensa que, arribat el cas, caldria esquivar "la gestió de tothom" perquè si aquest petit país fos un circ hi hauria migracions tumultuàries de nans que acudirien en massa segurs que vist com s'ho manega el govern nostrat no trigarien a arribar al metre vuitanta.
.JPG)