Paraules

M'havien dit que no ho fes, que era un perill que calia evitar. Quan hi caus és un forat negre que t'engoleix. Que no en surti la llum no m'inquieta, perquè estic molt avesat a caminar a les palpentes.

Però ho he fet i m'he deixat embolicar per les paraules. 

I ara són com una mena de fulard o de bufanda o de tapacolls o què sé jo, que no m'importa ni m'inquieta, que les portaré fins on em duguin.

Que espero que sigui fins arran del penya-segat per fer el que toca.

Que els acudits ens il·luminin.

Un pas endavant.

Ulls

De tu m'interessa la mirada i aquesta mena d'ullals que podrien fer sospitar una tirada al vampirisme. La sang, però, està tan esbravada que algun metge de capçalera benèvol t'hauria de receptar un complement alimentari que et donés un color més sanitós. 

Si tornem a la cosa dels ulls, en tens un en espiral i l'altre que no se sap si és un insecte camuflat o una fulla que algun vent desorientat fa anar amunt i avall. Si els agafem en conjunt et fan bascular entre estràbic i borni. Fet i fet, la cosa importa poc. Pel que hem de veure, podríem passar sense ulls. I sense orelles. També sense boca.

Ja ho proclamaven els simpàtics simis: ni veure, ni sentir, ni parlar.

Aquest és el secret. La resta, són trons.