M'havien dit que no ho fes, que era un perill que calia evitar. Quan hi caus és un forat negre que t'engoleix. Que no en surti la llum no m'inquieta, perquè estic molt avesat a caminar a les palpentes.
Però ho he fet i m'he deixat embolicar per les paraules.
I ara són com una mena de fulard o de bufanda o de tapacolls o què sé jo, que no m'importa ni m'inquieta, que les portaré fins on em duguin.
Que espero que sigui fins arran del penya-segat per fer el que toca.
Que els acudits ens il·luminin.
Un pas endavant.