dilluns, 31 d’octubre del 2011

Ni castanya ni carabassa

La veritat és que ja estava una micona cansat de debatre'm entre contradiccions superficials.

Per sort, sempre hi ha un revolt que ens obsequia amb un retorn a la substància.

Que viva Mèxico!


divendres, 28 d’octubre del 2011

Conjur

Si els simpàtics acudits de l’amic Gregorio us han tocat el voraviu (cosa que vol dir que teniu la pell com un tel de ceba) i alhora sou descreguts, i heu admès que –mal que ens pesi – no hi ha potència humana que pugui posar una mica de seny en aquest món de mones, feu com jo i refugieu-vos en els conjurs.

El que us suggereixo em sembla que mirava d’assecar algun granet o excrecència que pogués sortir a la pell, principalment de les mans o la cara. Però com que en aquestes coses de la superstició no se sap mai, potser també serà eficaç per combatre un dels molts diversos grans al cul que hem de comportar:

Conjur-te, ffich,

De part de nostro senyor Déu Jhesuchrist,

E per Luch e per March e per Johan e per Matheu,

Los quatra avengelistes de Déu,

E per la verga Maria, tan gentill,

Que·t sech lo cap e·t podresca la rahil.

dissabte, 15 d’octubre del 2011

Pamflet













Venia jo d'omplir el ventrell en un discret local que hi ha prop de casa, quan he albirat uns llums blavosos Torrent de l'Olla amunt. Tafaner com sóc, m´he aturat per veure quin faust esdeveniment valia la lluminària.

I heus ací que la meva paciència ha estat premiada: darrere d'un cotxe centellejant de la guàrdia urbana, baixaven xano-xano una trentena d'indignats. I heus ací que un d'ells (un jove ben polit i molt gentil) m'ha fet a mans aquest deliciós pamflet. Tancava la comitiva un camió dels serveis de neteja, amatent a una hipotètica solladura causada pel molt improbable incivisme dels protestataires. (A l'instant he conclòs que els meus impostos havien estat degudament invertits.)

Quan he arribat a la meva llar (dolça llar), he llegit el sobredit pamflet i he somrigut. Gràcies sien donades a les redactores que l'han parit: m'han transportat a la tendra llunyania dels meus anys adolescents.

Com que sóc de mena generosa, no em puc estar de compartir-lo.

Ara ja m'he fet vell. La meva pell s'ha engruixit, el meu escepticisme ha crescut, la meva confiança en el futur és un tel de ceba, i l'arc de Sant Martí -en tinc notícia certa, podeu creure'm a ulls clucs- ni ha existit mai ni té previst il·luminar cap pacte futur.

Però llegir que algú encara pot escriure: "Demostrem intel·ligència col·lectiva per tombar el Capital" i clamar: "...pel suport mutu, per la solidaritat, contra el capitalisme!", m'ha obsequiat amb un somriure d'orella a orella que és el millor preludi a una deliciosa migdiada.

Que és la que em vaig a permetre i que serà -ja m'ho perdonareu- la meva única contribució a la bonica diada que en el món mundial s'està esdevenint.

dilluns, 10 d’octubre del 2011

Lloat sia Déu

Aquest cap de setmana he tingut el plaer de perdre tota una tarda i tot un matí mesurant les meves migrades forces amb els envitricolls dels adeessaela, les portabilitats, les connectivitats i totes aquestes boniques collonades que de tant en tant ens fan la punyeta als qui -a una edat provecta, tot sigui dit- ens hem firat un esbarjós racó en aquest univers elèctric.

Si tot plegat funciona, uns hipotètics ulls moguts per una incomprensible bona voluntat potser llegiran això. Voldria compartir-hi una reflexió modesta. Heus-la ací.

Els serveis d'atenció a l'usuari estan externalitzats. És un dels molts beneficis amb què ens obsequia la beneïda globalització. És així, i no gosaria posar-hi cap pega.

Els serveis que em van correspondre em va semblar que estaven localitzats a Mèxic (tot i que la meva discreta capacitat de discriminar els dialectes de la llengua castellana no m'aconsellaria posar-hi la mà al foc).

Com que sóc bífid, vaig acceptar l'atot i vaig col·loquiar distesament amb el/la telefonista de torn.

Jo hi posava bona voluntat, l'interlocutor/la interlocutora em retopava amb ofici i una discreta submissió a les pautes de la bona atenció al client -que en cap cas, com és de llei, contemplaven la possibiliatat que el menda pogués estar parlant una segona llengua.

Vull donar testimoni que entre les interferències que fan al cas, la velocitat en la locució dels telefonistes, les indicacions abstruses que em donaven i el nerviosisme creixent que em prenia, que arribéssim a bon port s'ha de considerar un miracle.

Jo m'hauria estimat més que m'atenguessin en valencià. Tothom sap que és una llengua diferent del català, però no sé per què hi tinc la mà trencada i l'entenc.

Però ja sé que no pot ser. I per això, en previsió de futures avaries voldria saber si em puc matricular en algun curs de mexicà.

Obedient i disciplinat com sóc, no voldria en cap cas molestar la feina dels amables tècnics que amb tan bona voluntat miraven de fer-se entendre i facilitar-me la vida.

Ja em direu.