dissabte, 15 d’octubre del 2011

Pamflet













Venia jo d'omplir el ventrell en un discret local que hi ha prop de casa, quan he albirat uns llums blavosos Torrent de l'Olla amunt. Tafaner com sóc, m´he aturat per veure quin faust esdeveniment valia la lluminària.

I heus ací que la meva paciència ha estat premiada: darrere d'un cotxe centellejant de la guàrdia urbana, baixaven xano-xano una trentena d'indignats. I heus ací que un d'ells (un jove ben polit i molt gentil) m'ha fet a mans aquest deliciós pamflet. Tancava la comitiva un camió dels serveis de neteja, amatent a una hipotètica solladura causada pel molt improbable incivisme dels protestataires. (A l'instant he conclòs que els meus impostos havien estat degudament invertits.)

Quan he arribat a la meva llar (dolça llar), he llegit el sobredit pamflet i he somrigut. Gràcies sien donades a les redactores que l'han parit: m'han transportat a la tendra llunyania dels meus anys adolescents.

Com que sóc de mena generosa, no em puc estar de compartir-lo.

Ara ja m'he fet vell. La meva pell s'ha engruixit, el meu escepticisme ha crescut, la meva confiança en el futur és un tel de ceba, i l'arc de Sant Martí -en tinc notícia certa, podeu creure'm a ulls clucs- ni ha existit mai ni té previst il·luminar cap pacte futur.

Però llegir que algú encara pot escriure: "Demostrem intel·ligència col·lectiva per tombar el Capital" i clamar: "...pel suport mutu, per la solidaritat, contra el capitalisme!", m'ha obsequiat amb un somriure d'orella a orella que és el millor preludi a una deliciosa migdiada.

Que és la que em vaig a permetre i que serà -ja m'ho perdonareu- la meva única contribució a la bonica diada que en el món mundial s'està esdevenint.