Sempre he tingut una flaca especial per aquesta cançó de bressol.
Especialment pels versos que diuen "T'has de fer fort, fer-te gran de pressa. / Aprèn l'art de les armes i del ganivet. / Fill meu, has de protegir l'honor de la teva família / Petit meu, has de venjar ton pare."
I és que en qüestió de maternitats, amors, criances i futurs, el ventall és infinit.
Guardati stu figghiu meu
quant'esti beddu,
Comu somigghia a lu so papа,
Teni l'occhiuzzi i malandrineddu,
Cori i stu cori beddhu da mammа ;
Stami a sentiri figghuizzu caru,
Chi orfaneddu nascisti giа,
U patri toi ti l'ammazzaru,
Cu tradimentu e'nfamitа ;
E fai la ninna, E fai la nanna
E fai la ninna, E fai la nanna.
E tu t'ha fari randi, presti a crisciri,
Sferri e cuteddhi sempri ha maniari,
L'onuri da famigghia ha manteniri,
Figghiuzzu a to patri l'ha vendicari ;
Dammi pirdunu i sti paroli,
Ma no mi pozzu rassegnari,
Cacciami st'odiu chi tegnu'nto cori,
Figghiu a to'patri l'ha vendicari ;
E fai la ninna, E fai la
nanna
E fai la ninna, E fai la nanna.