divendres, 27 de gener del 2012

Rosalba Cavà

De Fraga a Maó, de Salses a Guardamar...
Era això? No vaig equivocat?
Què fa que no sentim com a nostres un Matas o un Camps? Només ens hem de doldre d'un Millet?
En termes de filldeputisme marquem subtils fronteres?
És això una branca espúria d'una exquisidesa mal entesa?
Som part interessada a sentir-nos lliures d'allò que ens engavanya?
Em reclamo de tots els lladres. Sóm meus, ben meus. Encara que ells no vulguin saber què són, o perquè saben massa bé qui o què són.
Quan començava l'any vaig adreçar-me a Àtropos. I em va semblar que es comportava perquè em va aviar una nosa farfallosa, pansida, macabra, repugnant i indigna.
Vinga, amiga, ànims, que no decaigui.

En el mentrestant m'entretindré amb Estellés, que m'agrada:

Hi ha l'hoste que s'ha mort i no se n'ha adonat,
i això que aquella mort, la seua, és personal
i, més, intranferible, segons els documents,
i que el trauen del llit i el duen al dipòsit,
i no se n'assabenta, i el despullen i el deixen
damunt el marbre blanc, i el renten, i li fan
certes coses, aquells tràmits que s'han de fer,
i no se n'assabenta, de digne, de digníssim
que és encara el seu cos, i el forense es detura
un moment, el contempla i mira els practicants
i es pessiga una aixella i lentament pregunta:
"Senyors, esteu segurs que tractem amb un mort?"

L'Hotel París, poema XIII

dissabte, 21 de gener del 2012

Mariën


Ignorava l'existència del tal Mariën. Com ignoro tantes altres coses, evidentment.
Amb tot, acotar la vastitud oceànica d'allò que se m'escapa em produeix un petit plaer que no puc deixar de constatar.
L'única aspiració que em sembla legítima és arribar algun dia a reduir allò que sé que no sabré a les dimesions humanes d'una Mediterrània, posem per cas.
Els oceans fan basarda. Tenen un punt de pretensiós que em fa venir ois.

dissabte, 14 de gener del 2012

Somriures

Endevinalla: ¿Quina magnitud ens indica en Montoro?

a) El tamany de la truita que va pescar dijous passat?
b) L'amplada de boca que haurem de gastar per empassar-nos les guatlles que ens engalten?
c) La profunditat rectal que visitaran amb les mesures impositives amb què ens obsequien?

Vés a saber...

En tot cas, no podia deixar de mostrar la meva discreta admiració per la feina del fotògraf. I també agrair al suplement econòmic del "Punt/Avui" el somriure que m'ha obligat a fer (que consti que no per correspondre al del retratat) aquest matí mentre fullejava els diaris.