dijous, 30 de juny del 2011

Galatea


Un excés de velocitat en la fugida d'idees li ha afuat la closca de la part del darrere. Hi va haver un temps que mirava de retenir-les, fins que el bon sentit comú li va donar entenent que era millor prescindir-ne: massa pensaments engavanyen i acaben per fer nosa.

Assentada aquesta veritat incontrovertible s'ha aplicat a perfilar-se un bell posat contemplatiu. No cal dir que se n'ha sortit i com a premi li ha nascut una endreçada corona a la part de dalt de la clepsa.

Ja monarca, només li calia un estol de cortesans... Gravíssim dilema per qui pensa que dos són multitud.

Per això ha optat per l'adoració onanística: simple, neta i eficaç. Asèptica. Bé, i escèptica. O sigui, virtuosa.

Només algunes paraules, molt de tant en tant, el fan estremir. Com les que recita Nemorós: "Per la nit escoltàvem vora el foc l'enrenou/de la vella tartana, de la tartana negra,/de la tartana incògnita que creuava la nit,/lentament, tristament, a punt de fer-se estelles".

dissabte, 25 de juny del 2011

Nari nan

Vegeu-lo que content que sembla... Si haguéssim de fer cas a la veu del poble, avançaríem una hipòtesi de contracció al deure laboral i ens reconfortaríem amb ell: s'ha fet el que calia i ja és hora que se'ns doni un bol de brou ben guanyat.

Però fugirem de llegendes benintencionades i agafarem la veritat per les banyes.

La pala que tragina li ha servit per allisar la vuitena tomba. De les set princeses precedents, cinc han agonitzat en una lenta tortura d'esgarips inaudits -en el sentit pristí de la paraula, naturalment-, dues estan en trànsit d'esbatanar els ulls i fer-se preguntes inquietants abans de precipitar-se a la més negra de les misèries, i a la que acaba de sebollir li queda encara un temps de somni clement abans d'haver-se de replantejar l'abast de les amistats perilloses.

És el que tenen els nans, que tendim a interpretar-los equivocadament, a la llum de versions interessades i sempre lluny de la veritat.

El pitjor dels enemics és el que se'ns presenta amb una pell de be metafòrica.

Com ho fa el temps.

dissabte, 18 de juny del 2011

Lletra d'Eumolp


T'estalviaré explicacions inútils (em decebries si t'hagués de suposar alguna inquietud pel que he fet aquests dies) i aniré directament al gra:

Has aconseguit indignar-te?

De bon de veres que espero que no ho hagis fet! Ni en contra dels uns ni a favor dels altres, és clar.

En aquest món de mones que ens complaem a rebutjar, ja hem quedat entesos més d'una vegada que la misèria va per barris i que l'únic que ens entestem a compartir és l'estultícia.

Els uns, grimpant als arbres -aquest detall del retorn als orígens d'una subfracció del sector apocalíptic he de confessar que m'ha tocat la fibra-; els altres, fent mans i mànigues per tornar a acostar la camisa al cos per seguir fent veure que no passa res.

Deliciós espectacle del desconcert, que no es paga amb totes les pessetes del món!

Ja sé que tu t'ho prens més a la valenta que jo, però ja se sap que Déu Nostro Senyor, en la seva infinita saviesa, va fer les monedes amb dues cares perquè s'acompanyessin per sempre podent estalviar-se el desagradable mester d'acarar-se.

Per això estic convençut que la nostra amistat serà de llarga durada, obligats com estem a traginar-nos podent ignorar-nos sempre que convingui.

En tot cas, només t'escrivia per confirmar-te en la certesa que sé que compartim: el que pot empitjorar, empitjora. I ho farà.

Tingues-ho per cert.

En la confiança d'aquest futur tenebrós, amic, rep la meva més afectuosa salutació.

Estigues bonet.