dilluns, 28 de febrer del 2011

À rebours

"Els diàlegs impossibles tenen sempre conseqüències de dubtosa utilitat. Però la vida només té sentit si som capaços de capgirar els catúfols de la sínia..."

Aquestes paraules idiotes són les que em va obsequiar Des Esseintes quan ja havíem escurat tots els culs d'improbables ampolles d'alcohols de dubtosa procedència.

Potser per això, o per qualsevol altra raó que ara se'm fa difícil de situar, em vaig llençar als mercats d'atuells obsolets fins que vaig aconseguir de firar-me aquesta bonica màquina d'escriure.

"S'ha de recuperar l'inútil", crec que també em va dir el delicat i mig oblidat decadent.

Però no ho juraré. Els records són tèrbols i la veritat sempre bascula entre els atractius aspectes multifactorials de la mentida.

Ara, però, tinc un dilema. Si sóc conseqüent amb la despesa que m'ha ofert tan bonic artilugi, hauré de desaparèixer d'aquest món tan sofisticat d'impulsos electrònics.

Tirant enrere enrere, no sé si encara m'hauré de refiar dels missi dominici.

Que tampoc no estaria malament.

Temps al temps.

divendres, 18 de febrer del 2011

Sínia

d'Horacianes, poema LI (d'Estellés, perquè toca):

aquest any miserable
m.cm.lxiii. d. de c.,
serà molt recordat i molt amargament.
vicent ventura, desterrat a munic o parís;
joan fuster, a sueca;
-diuen pel veïnat que escriu de nit a màquina, i circula un tenebrós prestigi-;
sanchis guarner recorre, perplex, la ciutat;
jo escric i espere a burjassot,
mentre pels carrers de valència
la gent, obscena, crida i crema un llibre.

que sí, que tot gira i torna, que és així, i ho sap tothom i és profecia

que fem veure que sentim i no escoltem

aquella lluvia, estos lodos

i això, i allò

i tantes altres coses

dimecres, 16 de febrer del 2011

Una mica de fum

Com que la crisi ens estrangula i ja ens gronxem a la vora de l'espadat, em plau de divagar sobre la simpàtica iniciativa d'un d'aquests especímens que, abans d'alleugerir la bufeta llur, s'asseguren que a la butxaca hi duen un llibret de la molt acreditada marca Smoking.

L'interfecte que fa al cas va denunciar que es fumava dalt de l'escenari on es representava el musical Hair. (Sigui dit entre parèntesis, calia representar-lo?)

L'autoritat competent -com cal i és d'agrair per allò de la conseqüència- va amenaçar els infractors amb una multa d'upa.

I va i resulta que els de la faràndula es defensen dient que fumen herba (de pastor?)... Marededéusantíssima!

Anem a veure: si l'autoritat competent es conforma amb un subterfugi d'aquest cal·libre, jo em retiro del món dels simis evolucionats. Perquè siguem clars: la repressió de l'obscenitat fumadora en un escenari només es justifica per eliminar el valor d'exemplaritat que l'exhibició impúdica del vici nefand pugui suposar. Que cremin un havà o palla de l'establia, és irrellevant.

Jo sóc del parer que si hem de demanar conseqüència a les nostres autoritats, l'única sortida coherent és la prohibició de l'acte. La lògica és la lògica, i la resta són punyetes.

O som o no som.

En tot cas, i fins que no s'aclareixin, jo seguiré dubtant entre apagar la cigarreta al cul d'un cendrer o al cul d'un humà/na políticament/a correcte/a.

I no diré quina de les dues opcions em produeix un plaer més gran.

dilluns, 14 de febrer del 2011

Goyescas


"Ha estat un plaer rodar en català, la nostra llengua;
vosaltres ho heu entès i ho heu votat.
Sempre aneu per davant, companys del cinema!" (I. P.)

dimecres, 9 de febrer del 2011

Sempre hi són

és el que tenen les paraules que sempre hi són i t'hi pots anar a passejar a descansar-hi una mica a posar distància a divagar potser a somiar o a pensar que són coses ben diferents però que també tenen alguna cosa en comú i més avantatges tenen sí que te les van escriure i reposen obedientment arrenglerades perquè tu estiris la mà obris el llibre a l'atzar i te les trobis i et facin respirar una mica més fondo o una mica més lleu que això amic depèn de l'hora i la circumstància i ara ja s'ha fet fosc i comprens que és temps de plegar perquè et couen els ulls i encara que no tens la feina feta saps que ja no pots més que tot el que facis a partir d'ara serà afegir llenya a un foc que no crema

per això és hora de llegir estellés vicent el poeta l'amic

quina electricitat o al·lucinat destí
hi havia obscur al centre del vell dia tornaven
trossos vells de diari grocs del temps il·legibles
intente recordar-te i no ho aconseguesc
altres vegades tornes inesperadament
ara intentava en va atreure't i rescatar-te
te n'has anat pel buc de l'escala el forat
sinistre de la pica amb l'aigua amb uns cabells
la carn vol carn diria amb el poeta antic
car jo vull carn també i exclusivament carn
més castament voldria sentir els teus cabells
sota la meua mà sentir-te vull dir créixer

i és així com ho va dir i és així com ho faig meu i disciplinadament ho copio

lentament

abans de girar full i enterrar un altre dia