dissabte, 31 de maig del 2008

Només per als teus ulls

No sé si m'estimaves: t'estimava
i això era tot, i això era prou, i els dies
obraven per a mi racons tendríssims.

T'estimava amb les hores i amb el somni,
i et cantava, i passaves, i abril queia,
i et sabia ma carn meravellada.

Sí, t'estimava lentament i sorda.
Com s'estimen les coses marcescibles.
Com s'aprèn l'idioma de l'absència.

Joan Fuster, Escrit per al silenci.

Petit conte idiota (8)

L’actriu porno seu al banc i fa mitja mentre la nena, tan rosseta i riallera ella, es gronxa.

L’actor porno passeja el gos amb un full de diari plegat a la butxaca, amatent a recollir els excrements del ca segons mana l’ordenança municipal i aconsellen els bons costums.

L’actriu porno i l’actor porno, d’aquí tres hores, s’acoblaran disciplinadament a la llum inclement dels focus i s’arquejaran segons una geometria de luxúria fantasiosa.

L’actriu porno i l’actor porno es veuen i es miren, però no se saluden.

La nena rosseta deixa el gronxador i corre enjogassada. S’ajup a la vora del gos i l’amanyaga.

Un llamp de rebuig travessa els ulls de l’actriu porno i el somriure de l’actor porno es glaça.

La nena, tan rossa ella, deixa el gos i corre darrere el reclam d’una papallona un pèl publicitària i oportuna.

El gos s’espolsa i refà un rínxol desendreçat per la carícia extemporània.

L’actriu porno completa la passada i l’actor porno tiba la corretja i allisa el diari a la butxaca.

D’aquí tres hores, la nuesa serà més ofensiva i l’obscenitat menys suportable. Sexe i amor són, algunes vegades, companys insuportables.

dissabte, 17 de maig del 2008

Epitafi


Qui en vida s'avorria,
vegetava i no es movia
pensa ara, mig moixet,
que molt i molt li plauria
un agradós passeget.

Cosa que ben clar li mostra
(i us ho diu mirant el sostre)
que en matèria de xalar
l'experiència bé ho demostra
val més l'ara que el demà.

Aprofiteu doncs la lliçó:
i no deixeu passar ocasió;
que, cantades les absoltes,
cap pietat pels poca-soltes.

dijous, 1 de maig del 2008

Mossèn Borra

Si mai us vaga de fer-li una visita, podeu entrar per la capella de santa Llúcia i, tot just arribeu al claustre, aixequeu el nas de terra i en veureu la tomba: ajagudet i amb el gosset fent-li de coixí als peus, fa temps que hi reposa.

Jo li suposo una glacial indiferència per la caterva de guiris malendreçats que deambul·len per allí. Solen anar amb l'ull tenaçment enganxat al visor de la càmera per emmagatzemar les empremtes d'allò que no saben mirar quan ho tenen davant.

Si més no, ell que té el privilegi de reposar en alt, s'estalvia el fregadís de les xancletes per damunt de les lloses dels sepulcres on deuen remugar els ossos d'estadants més mal endreçats.

També li voldria suposar una mirada més benèvola en ocasió de l'última visita que li he fet. No tant per mi, com per la companyia. Un hom, en la seva modèstia, també té luxes dels quals no se sap estar de presumir.

Hi tornaré algun dia. Als amics, és de llei que se'ls faci visita de tant en tant.

Fins aleshores, l'imaginaré amb els ulls mig clucs i qui sap si repassant la tornada final del poema que li va dedicar Ausias March:

Toni amic, vostra carn és ja fem
e, sens la gota, haveu bon esperit:
si no hi pensau, restareu escarnit,
que per ser fresc lo cos, l'esperit crem.