dijous, 29 d’agost del 2019

Escorrialles


En això estem. Amb els ulls plorosos. Fent el cor fort. Com si diguéssim perquè ens creiem que estem a l'alçada de les circumstàncies. Ja va dir Machado que és més difícil estar a l'alçada de les circumstàncies que "au dessus de la marée". Però a nosaltres ens és ben bé igual perquè estem disposats a fer veure que entenem aquella sentència que ve a dir que l'art és "un fruit qu'on mange sans y toucher". Que potser ho va escriure Simone Weil. Però que a mi m'és ben igual. Perquè el món camina de dret a la seva destrucció i aquesta em sembla una bella manera de posar en solfa totes les-bones-intencions-de-què-l'infern-és-empedrat. Com les d'aquesta vaileta que travessa els mars en vaixells de plutòcrates per no empestar el cel i que ens fa tanta il·lusió perquè la trobem tendra i lluitadora i capaç de desafiar no sabem massa què però que ens ajuda a fer una bona digestió quan ens sentim enfitats. Ah, amics, la bona consciència... Quant de mal que fa!

Com que s'acabin les vacances, que d'això va tot aquest sense sentit.

diumenge, 18 d’agost del 2019

Ara


Jo sóc el present, l'ara. D'això no en tinc cap dubte. M'estic al mig, per força i per gust, perquè m'agrada fugir de tot extrem. Equilibri i mesura. O sigui, immobilisme. Fixar-ho tot tal com està i negar-se al canvi, recepta segura d'avançar cap al no-res. Decadència i dissolució. M'agrada.

Tinc però la inquietud -crec que ja ho tinc dit en algun altre lloc- que no sé on posar passat i futur. Entenc que la convenció és que el passat miri a l'esquerra i el futur a la dreta, i veig que lliga amb els signes del temps, però no m'agrada la idea, carregat de prejudicis com estic.

Buscarem doncs una sortida i conclourem que no hi ha ni passat ni futur sinó uns ulls que tant a dreta com a esquerra miren el seu present. I que se senten al mig. Perquè els agrada fugir de tot extrem. Perquè són partidaris de l'equilibri i la mesura. De l'immobilisme, doncs. De la decadència i de la dissolució.

Potser l'esperança l'hauríem de buscar en la cara oculta? Com en una lluna qualsevol? 

Però no, ni darrere del full ni darrere de la pantalla hi ha res. Com a molt, una fusta o plaques i connexions. És a dir, no res que ens ajudi a completar el misteri.

diumenge, 4 d’agost del 2019

Res a dir