dilluns, 29 de juny del 2015

De toros, barreres, inicis, finals i perspectives


Diuen que hi havia una vella que es resistia a morir i que ho feia perquè no volia renunciar a veure'n cada dia una de nova.

Doncs és el cas que avui li donaria la raó.

Assegut a la porta de la meva cabana, he vist passar per davant del meu nassarró el cadàver del meu enemic.

El que fa més gràcia, però, és que ell encara no sap que és un difunt.

I aquesta és la sort del pacient: poder comptar les bocades del nàufrag sense moure ni una pestanya.

I perquè ens faci santa companyia, una mica de música:


dilluns, 1 de juny del 2015

Un perill


El perill per a un artista és de creure que tot el que fa val. No és bo de creure's perfecte: és una malaltia de l'esperit que cal curar i guarir sense tardança. També, l'escriptor, el pot vèncer l'urc. Quina tristesa! "Els néts - sentim dir, si fa no fa - hereten la barba de l'avi i el gec del pare."


J.V. Foix,  97 notes sobre ficcions poncianes. La pell de la pell.