Diuen que hi havia una vella molt vella que no volia morir perquè sempre hi ha -deia- alguna cosa nova per aprendre.
Li hauré de donar la raó. Per la cosa de l'aprendre, és clar; perquè en qüestions de morir tiro a fatalista i accepto que quan s'acabi la corda, bona nit i tapa't.
Com que a hores d'ara ja no tinc vergonya confessaré que sempre havia enfilat la cançó del Joan petit com una cançoneta infantil. Però ves per on que m'he fet devot de Nadau i he vingut a descobrir que té orígens més foscos.
I que en Joan Petit (ara en majúscula, com li pertoca) era un dels líders de la Revolta dels Crocants que va ser condemnat, torturat i executat a la roda per la revolta de 1643.
M'ha agradat sentit la cançó ociitana. La comparteixo perquè, d'una manera o altra, la vergonya per les ignoràncies s'ha de saber expiar.