fa molts anys li vaig preguntar a Tísner quin sentit tenia haver traduït al català els Cent anys de solitud
va arrufar el nas i no em va engegar a dida perquè deuria pensar que la meva curta edat no valia l'esforç
no sé si el vaig acabar d'entendre
cosa que és amb tota evidència irrellevant
avui he decidit de respondre'm
homenatge/testimoni/ memòria
comiat i benvinguda:
La vida és una cançó estúpida
que es repeteix dia a dia
dient-me a cau d'orella: sóc absurda
sóc l'absurda flor de la vida
damunt la qual cau la cendra
i el paper s'habita d'insectes
i el llimac mulla amb la bava la vida
i és que el senyor Leopoldo María Panero ha fet mutis
i els comiats i/o els robatoris/benvigudes de vegades es confonen.