Mao

El congost de Loushan

segons la melodia Yi Tx'in O

És fred el vent de ponent.
En el cel immens grallen els ànecs,
a la claror de glaç de la lluna a la matinada.
Claror de glaç de la lluna a la matinada
amb el percutir dels unglots dels cavalls,
i les trompetes somicant lleument.

Que no diguin que el congost és inexpugnable,
que avui el travessarem un pas rere l'altre.
Un pas i un altre pas,
els pujols verds són com el mar,
i el sol es pon roig com la sang.

Febrer, 1835.