diumenge, 16 de novembre del 2008

6-XII-85

Buscava uns apunts i m'he topat amb una carpeta d'aquelles que ja no saps ni que tens. Coses escrites fa anys.

Aquest full està datat: 6-XII-85. Diu així:

Eulàlia dosificava els amants amb una previsió geomètrica. Havia après a fer seus els homes amb una gamma prou extensa de recursos que en el moment precís li subministrava el plaer que demanava. I si la urgència del cas ho exigia, no tenia empatx a comprar-los al fàcil mercat que els temps li oferien.

Narcís havia estat un d'aquests. Cop de telèfon, encàrrec puntualment atès, trucada a la porta del pis.

De primer, l'extrema joventut del postulant l'havia descocertada. Després, havia enfollit amb l'experta delicadesa amb què l'havia posseïda. I, finalment, la va vèncer el misteri d'aquells ulls que engolien la llum amb una avidesa esglaiadora.

Fins que va comprendre que, si volia ser justa, no tenia cap altra sortida.

Va endur-se Narcís a la seva casa blanca de la costa. Va oferir-li una copa de vi glaçat i es va deixar estimar. A canvi, només li demanava el record d'un cos adolesent al contrallum de la lluna.

Ara ja no torna a la casa més que un cop l'any, el dia de l'aniversari. Se serveix un copa de vi glaçat i s'asseu a contemplar l'immutable retorn de les ones. I imagina Narcís: serè, adormit en la fosca, a cinc pams sota terra.