Fa uns dies sentia a la ràdio un bonic programa on doctíssimes veus dissertaven sobre el com i de quina manera es podia encarrilar un nen o un adolescent al recte camí de la lectura.
Tot el que deien em semblava prou bé. Però vaig trobar a faltar un apunt: si voleu que la canalla llegeixi, feu-los tastar les delícies de l'avorriment.
Un individu avorrit amb un llibre a l'abast té molts números a la rifa d'esdevenir un lector.
Això i que no me'ls estoveu amb aquest sentimentalisme tronat de voler que visquin sempre entre núvols de sucre i coixins de xocolata.
Amb tantes emocions navegant per l'éter tinc por que les neurones no s'arronsin definitivament.
I si ha de ser així, la veritat és que m'és ben igual.
Tal fareu, tal trobareu.
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada