Perquè no sigui dit. Que de tant en tant és bo de refugiar-se en paraules sàvies:
EL DIFÍCIL ENCONTRE
Ets i no ets, i visc del propi engany,
Sóc i no sóc, i palpo inútil borra,
Miro el florir de l’impossible tany
I el nom que et dius damunt la vasta sorra.
Per calls perduts i en pregones garites
Cerco el farell de les absurdes fites.
Com un gegant en terres oblidades
Clamo combat, i adjuro un contrincant,
I en mortes fonts enyoro ocells i fades
O en obra d’hom m’ullprenc del propi encant.
En vall ventós, entre fòssils i nacres,
Em multiplico en dòcils simulacres.
Qui, de tots dos, és carnal? Qui aviva
L’altre i no és? On és l’Etern Present?
Oh flam encès de cap a cap de riba!
Oh dolç cremar d’esperit i de ment!
En les remors de la nit, per les platges,
Adoro el Res en múltiples imatges.
Calella de Palafrugell, juny de 1939
.JPG)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada