Remenant, remenant...

...m'he topat amb un volumet que va publicar La Magrana el 1978: 97 notes sobre ficcions poncianes. La pell de la pell.

M'hi he entretingut una estona. A banda del dibuix de Ponç que us he escanejat (tingueu la bondat d'alçar-vos, llevar-vos el barret i fer acatament) passo a copiar-vos un parell de textos de J.V. Foix que paga la pena de llegir (espero que encara no us hàgiu posat el barret):

1

Malfiem-nos dels tecnòcrates de la pintura i dels buròcrates de la poesia. Conjurats, ataquen el ver i el bell i s'arruixen ells d'orxates espesses, dalt les taules i els empostissats de la ràdio i de la tv. Malpenseu-ne, i no us atureu pas, a l'entrada de fosc, a cap cantonada. No tot és amor, tenora i flors, i als molls no hi ha ningú.

2

El pintor i el poeta clarividents dominen els fets. Si davallen a un avenc, furguen les terres d'una espluga o es capbussen en un gèlid estany, no és pas per perdre-hi el seny. Tot abisme els atreu i cap no els reté. En surten purificats i ardits. Per a girar l'herba amb les forques cal aire i saber.

I just en aquest moment, m'he recordat del retrat que em va dictar el meu rebesavi poc abans de morir i molt abans que jo nasqués:

Diuen que tenim una tirada. Així que tingui un mirall, us ho confirmaré.