Dia u

Variacions

sobre un tema de Händel

Les mans càlides i llargues

arrenquen del clavecí

velles tonades amargues

d'esquelet de violí.

Les mans rellisquen, serenes,

amb la mecànica justa

dels dits morts que passen denes

d'un vell rosari de fusta

                                                                                                                                      Octubre de 1933

Copio aquest poema de Màrius Torres mentre sento la Messe de Nostre Dame de Guillaume de Machault. Per encetar el retorn he rescatat l'embrió del que va esdevenir la imatge de l'anterior visita. Així -dec haver pensat- estableixes un pont entre una i altra entrada, i recomences com vas acabar, amb aquesta alegria que et caracteritza.

La meva devoció pels esquelets no m'abandona. Això és el que m'enganxa a aquest poema: "velles tonades amargues/d'esquelet de violí". Hi ha en les paraules d'un poema tanta possibilitat de ressonància que fa perfectament inútil la feina idiota d'interpretar-lo.

Ossos i paraules. Silencis. Anades i vingudes. Absències. Trama i ordit. Mortalla. Vida.