La cosa del temps

Aquest matí (gràcies sien donades als òrgans rectors que han propiciat aital benefici) he pogut tenir un tast de l'elasticitat del temps.

Amb el cul cosit a la cadira i la imaginació papallonejant a la recerca de terrenys més amables, he assistit a la meravella de les meravelles: tot és meravellós i  més que ho serà. I que per molts anys ho sigui. I els minuts eren hores; i les hores, dies. I les paraules vessaven implacables i m'anaven colgant sense misericòrdia.

Quan era petit, a l'estiu, em donaven unes ulleres i un tub. I em capbussava més feliç que una pelaia. Ara ja no hi ha tubs ( se'n diu snorkel, tros d'ignorant!). Però jo ja no em capbusso ni mai em capbussaria .

Em limito a intentar surar. Amb paciència i bona voluntat. I recordant sempre les paraules profètiques de la meva estimada professora de filosofia: "Lo bueno, si breve, dos veces bueno".