Orient

Per molts noms que li pengin, jo en diré sempre la Plaça Orient. 

I és que -qui sap- dec tenir una certa tirada per Turquia: 

Una llunyana veu em crida

a jardins, palaus de silenci,

entre laberints de capvespre

i remotes músiques tristes.

Per les catifes setinades,

vàrem sentir cantar unes dones

i ens fugàrem entre les armes

-or i blau i vellut vermellíssim.

Entre el cel i les fulles, les fulles

deliraven de llum i peresa.

Cap a l'arc de les roses intactes,

marbres, pèrgoles i ones.

La veu de N'Aina presonera,

nua, per brolladors i estàtues.

I, pels tapissos de les cambres,

adolescents secrets i núvols:

-Un marbre dolç, sebastià de lliri,

rosa festejadíssima i covarda,

lladre de llum agònica, martiri

i engany de la fugida de la tarda.

I és que així ho pelava en Rosselló-Pòrcel, a Madrid, el maig del 36. 

Però és el cas que la Plaça dels Molts Noms és pretext d'altres poetes. Com per exemple:

ELS BÚFALS

Vés a la plaça de Rius i Taulet i entra en un bar a recordar els records. Tot d'una sentiràs un gemir de búfals que estan corrent per la plaça a tot córrer, menats pel teu pare i per mi. La teva mare, darrera el ramat foll, ens crida que atúrem els búfals i els fem tornar a la cleda. Però nosaltres ens hem entestat a dur-los a l'estació de Fontana i fer-los baixar fins al túnel del metro, perquè se'ns ha ficat al cap que hi passa per sota un riu i que després arribaran les pluges. Sort que ens ha aturat un semàfor. Tu, amb els teus ulls foscos i brillants, ho has vist tot sense temença.

Així ho fixava el Poeta l'any 1978.

I vet ací que, atret per l'innegable magnetisme de la Bella Llibretera, no fa massa vaig travessar la Plaça i en vaig sortir amb les paraules d'aquest home a la butxaca:

Nadie mañana recordarà que existo

que muevo mi mano sobre el papel

como una serpiente para horrorizar a los hombres

para quemar la lengua a los hombres

que se mueven lentamente sobre el papel

en donde yace el fantasma de mi pensamiento.

I és que si per a Enric de Navarra, París bé valia una missa, a mi ja m'està bé baixar de tant en tant a una Plaça que em dóna tan belles paraules.

(Escrit a Gràcia, a dos dies escassos que les hordes forànies envaeixin el meu barri, incitats pels mateixos convilatans, que estan entestats a fer del tòpic de la festa el malson de les ànimes quietes.)