diumenge, 15 de març del 2009

Aspectes













Qui més qui menys, tots gastem dues cares. Aquesta veritat numismàtica ha donat peu a mites i variacions literàries.

Un servidor, que en altres ocasions s'ha mostrat fervent partidari de la hipocresia com a contribució indispensable a la bona entesa entre els humans i al manteniment de la pau social, no pot mostrar-se contrari al fet de disposar d'un mínim repertori facial per atendre les molt diverses avinenteses que ens depara l'atzar quotidià.

I ara em direu: amb dues ja n'hi ha prou? I jo que us repondré: si no teniu com jo un bagul farcit d'alternatives, doncs us hi haureu de conformar.

Però és el cas que tinc la sort de poder manifestar-me de mil diverses maneres. I, amb tota evidència, la meva tria no es decanta per cap de les dues alternatives septentrionals. Jo sóc més de la cosa austral, ves què hi hem de fer.

I aquí teniu la meva autèntica aparença. (Si més no per avui, que demà ja serà un altre dia.)