Vaga a l'obaga

Prou cansats de viure a l'ombra i de coure's a foc lent

van els mestres a la vaga, tos plegats, fent-se el valent.

Ja me'ls criden a capítol, de  promeses reben mil.

Uns escolten i s'ho pensen, altres van fent la viu-viu

Ben llegida la cartilla i sospesant el que s'hi cou

dues colles es despengen i ja estan per dir que prou.

Una ratio un pèl més curta i un sou que serà més gran

fan prou feix perquè s'accepti la proposta que rebran.

També tenen molt en compte que si van a pasturar

amb canalla ben desperta i amb ganes de xalar,

algun extra a la paga la nòmina engreixarà.

Hi ha però qui no subscriu un conveni tan joiós

i com que és el cap de colla i amb el seu cul seu quan vol

pensa allargar la batalla fins que pugui dir que prou.

Esperem doncs amb paciència i vivint en santa pau

que la història no s'acabi com el magnífic sarau.

Laus Deo.